- Ravàlia transmundana
- By Lluís Calvo
- Poetry • 573w • Catalan
- Dístic / May 2002
Donem a conèixer quatre poemes inèdits de l’autor d’Omissió, Lluís Calvo. Escriptor guanyador de múltiples premis, és també el responsable del projecte Daltabaix poètic.
- Ravàlia transmundana
- Ni
- Solstici
- CNN
«A la riba del no hi ha un sí, a la riba del sí hi ha un no i ja no sé si afirmar o negar les voreres o els balcons amb geranis, o la senyora del carrer Hospital que demana butano...»
Keys: tot, res
Molt casassià... El mal que arriben a fer certes drogues!
Artús
- Dos poemes d’avantguarda
- By Victòria Mengual
- Poetry • 147w • Catalan
- Dístic / June 1998
La barcelonina Victòria Mengual, seleccionada en l’especialitat d’Escriptura per a representar a la ciutat de Barcelona en la IX Biennal de Joves Creadors d’Europa i la Mediterrània, signa aquests dos poemes d’avantguarda.
«QuanQuan
Quan vaig crear el monstre
Quan va pintar-te de turquesa
i ell (o jo) se’n va enamorar...»
Keys: sal, monstre, llengües
La meva opinió és molt bona!!!!
AnaFM
Me han emocionado demasiado.
Hector Duarte
Cal·ligrama és un poema que transmet un farcell de sensacions de manera colpidora i jugant hàbilment amb els recursos de la llengua.
Serafín Bartolomé Forofo
No acabo d’entendre per què aquestes composicions són anomenades d’avantguarda (no parlo d’aquesta autora en concret, sinó de tot un corrent que "representa"). A començament de segle ja es feia això.
Ara, la poeta té veu; crec fins i tot que en té tanta que no li caldria res més que deixar-la, senzillament, anar. I els tres peus, pel gat.
Manuel Ballester
Excel·lent escriptora. Una jove promesa que no hem de perdre de vista.
Anònim
Una poesia amb ànima i intel·ligència, ho celebro! Perquè la major part de l’abundant literatura actual (tant la d’autors consagrats com desconeguts) és una xerrameca que no va més enllà de la lògica i dels sentits, no aporta res que ja no se sàpiga o en que ja no s’hagi pensat. Dono gràcies a l’autora per emocionar-me.
Daniel Segura
- Sortir de l’armari
- By Joan Josep Camacho Grau
- Poetry • 410w • Catalan
- Dístic / November 2000
Els oferim quatre poemes del recull Sortir de l’armari d’en Joan Josep Camacho Grau, autor resident a Cassà de la Selva. Una experiència poètica sorprenent on el sexe es configura com espai central del poema. Versos construïts amb un llenguatge precís, afilat i enèrgic on ritme, forma i contingut es presenten entrelligats constituint una provocació directa als sentits. Inquietants pel que tenen de reveladors.
- Petites coses furients
- Caprici
- L’últim tango
- La Motown de Praga
«T’omples les mansde carns i venes
d’un paper orgiàstic
i dibuixes corves
en el buit del soterrani
de seda forjada...»
Keys: no, sexe
(Aquesta opinió es refereix al conjunt de l’obra de Joan Josep Camacho Grau.) Em sembla un autor excepcional i jove. Un gran camí per endavant. Molt recomenable el seu llibre, guanyador del Martí i Dot del 2000, Vindrà la llum. El Martí Dot d’enguany, de Roc Casagran, titulat Els carrers de les fàbriques, també boníssim. Llegiu i opineu.
Manel
(Aquesta opinió es refereix al conjunt de l’obra de Joan Josep Camacho Grau.) Ho appena conosciuto la poesia di Camacho Grau, pero’ posso dire che mi piace moltissimo. Secondo me, e’ una esperienza completemente affascinante ascoltare gli autori leggendo le proprie opere. Vi ringrazio tanto per aver registrato questi autori, e per averci offerto.
Daniel Leisawitz
- La negra neu. Selecció
- By Josep Planaspachs
- Poetry • 886w • Catalan
- Dístic / October 2000
Amb una ploma pròpia d’un cartògraf, el poeta berguedà Josep Planaspachs ens desplega sobre un fons negre vuit poemes que tracen el mapa de l’illa del tresor subjectiu. En aquesta selecció del poemari La negra neu trobem la recerca dolorosa d’un personatge sotmès al destí i a la crueltat del temps.
- Camino ple de dolor per planures
- No em puc dir home
- La negra neu davalla
- ¿D’on ve la tristor dels dits?
- En Forané, llaminer
- La sang s’esgota, innòcua
- ¿Per què em sepultes fit a fit, instant?
- Ell té tota la por arraulida
«Camino ple de dolor per planuressilenciades i potser em rebran,
hospitalàries, busques de tenebra,
les ombres estirades d’aquests arbres...»
Keys: neu, sang
- Mossegar-se un ull
- By Joan Josep Camacho Grau
- Poetry • 672w • Catalan
- Dístic / July 2000
«Polipoesia beat»? «Polipoesia d’espardenya i mal de ventre»? Jutgi vostè mateix els versos de Joan Josep Camacho Grau. En dues parts: Part I: Jazz Gurú i Part II: Cacofonies.
- Black Bird
- La cançó d’amor cruent d’Ella Fitzgerald
- En la mort de Miles Davis
- L’enganyamarits
- Ningú
- El rapsode
«De la mateixa manera que el ionqui mor
per inacció...»
Keys: poeta, boca
M’ha enlluernat. Un llenguatge brillant. I una imatgeria poètica que cal repassar i tornar-hi a insistir per amarar-te de la seva significació amb més d’una lectura. Ho dic pensant en el que em sembla definició de la nostra condició en el nostre món. M’ha agradat a primer cop d’ull.
Joan Colome
Ja era hora! La poesia ha d’apuntar directament a les sensacions i això és el que produeix Mossegar-se un ull. Ja en tenim prou de poetes de flors i violes o de cants a la bellesa i d’altres carrinclons. La poesia moderna diu molt més i això ho transmeten aquests poemes plens de força. Les normes són per trencar-les i això semblava que s’havia oblidat en un món en què la bona poesia com aquesta, que gosa innovar es deixa de banda malgrat la seva qualitat.
Enhorabona per aquesta literatura que trasbalsa l’interior. La categoria d’un poema és pal·lesa en la necessitat de diverses lectures en què cadascuna t’aporta un nou sotrac, és genial!
Adriana
Black Bird és un gran poema. El final és un xut de fred, realment en aquests dos versos hi ha tota la intempèrie del viure. Es trenca la música del fum i et respires l’ànima per últim cop, en sec, fins treure l’última nota. I tu t’hi quedes com si t’hi anés l’aire.
Elisenda
(Aquesta opinió es refereix al conjunt de l’obra de Joan Josep Camacho Grau.) Em sembla un autor excepcional i jove. Un gran camí per endavant. Molt recomenable el seu llibre, guanyador del Martí i Dot del 2000, Vindrà la llum. El Martí Dot d’enguany, de Roc Casagran, titulat Els carrers de les fàbriques, també boníssim. Llegiu i opineu.
Manel
(Aquesta opinió es refereix al conjunt de l’obra de Joan Josep Camacho Grau.) Ho appena conosciuto la poesia di Camacho Grau, pero’ posso dire che mi piace moltissimo. Secondo me, e’ una esperienza completemente affascinante ascoltare gli autori leggendo le proprie opere. Vi ringrazio tanto per aver registrato questi autori, e per averci offerto.
Daniel Leisawitz
- Àngels sense cor
- By Vicent Sanz
- Poetry • 639w • Catalan
- Dístic / December 2000
Presentem una selecció d’un poemari titulat Àngels sense cor del poeta Vicent Sanz nascut a Traiguera. Cinc poemes «posturbans» en els quals la ciutat es configura com escenari de la incomunicació i on la veu del poeta oscil·la entre la denúncia i l’atracció inexcusable. Un univers conflictiu evocat en unes composicions plenes de vitalitat.
- Àngel de la ciutat
- Ciutat segura
- Marbre a les costelles
- Una fam ignota
- Calze de sobres de goigs
«Ales asclades, marcit cabell greixós,arriba l’àngel bleixant ciutat endins...»
Keys: ciutat, vida, riu
Pregunta innocent: has llegit molt l’Estellés?
Joana Sol
La poesia moderna arriba a cotes molt més altes i colpidores que en temps passats. Aquest poemes de Vicent Sanz en són una bona prova. Exemplifica el malestar de la vida moderna del segle XXI i els seus contres —tot i els dictats del món dels polítics actuals—. Enhorabona!
Christian Andreu
- Panorama i Epíleg
- By Marta Hernández Pibernat
- Poetry • 216w • Catalan
- Dístic / August 2000
«La senyora que frega l’escalas’emprenya si el veí del quart
l’hi trepitja, i ell que puja
corrents s’enganyava: ningú
no li truca. La noia que esperava
està de mala lluna i es dutxa...»
Keys: escala, encara
Molt bé. Epíleg parla de sentiments forts d’un tros de vida.
Eduard de les Oques
Trobo que aquestes poesies gaudeixen d’una força impresionant on s’hi enllaça una mena de màgia en cada un dels mots, amb un llenguatge força acurat, sensual i ensems captivador.
Montse Germà
- L’últim somni de Calinira
- By Victòria Mengual
- Poetry • 1,360w • Catalan
- Dístic / April 1998
«Els poetes són morts.Expirant els últims mots
en el llit morent.
Cada petjada s’esquinça
en els graons que gesten la tinta...»
Keys: temps, morts
- Pessigolles i pessics. Selecció
- By Lluís Miret Pastor
- Poetry • 1,580w • Catalan
- Dístic / March 2006
«La poesia seriala capacitat de les paraules
per a produir pessigolles a l’ànima;
de convocar a un plàcid somriure;
d’aportar un instant de felicitat íntima...»
Keys: vida, paraules, mar
Me encantan sus obras. Me las he leído todas. Por favor, que siga así!!!!! La que más me gustó fue Una espessa boira blanca: está de cine. Un saludo,
Richer
- Arestes
- By Joan-Ignasi Elias i Cruz
- Poetry • 2,043w • Catalan
- Dístic / November 2006
«Exhaust, per roquesincertes de l’oratge
silent emigro,
i, tan fràgils, la petja
del bes del temps ignoro...»
Keys: temps, hora, vida, terra, silenci, nit
The poetry shows an interesting style. The simplicity in the appearance converted into a worked formulation, loaded of feeling. Very interesting.
Jordi Graells
Llegir aquest llibre de Joan-Ignasi Elias és com penetrar a una giratòria cambra dels miralls. Cada poema, una il·luminació inesperada i hipnòtica; cada vers, un precís moviment de la maquinària conceptual. El joc poètic atrapa en un moviment circular d’anada i tornada, en una complexa geometria de conjuncions i matisos anímics. Les paraules esdevenen reflexos, reflexions, recorregut esfèric. Principi, final. Cicle immutable de la existència, llenguatge essencial i silencis, on tot acaba i tot torna a començar.
Jordi Ribas
- Morir-se de fàstic
- By Joan Josep Camacho Grau
- Poetry • 838w • Catalan
- Dístic / April 2001
Amb el connotatiu títol Morir-se de fàstic, l’autor de Girona Joan Josep Camacho Grau, poeta de la penombra, ens presenta tres poemes inèdits on temes com el naixement de la paraula, l’amistat al voltant d’una taula o el viatge a les profunditats de la mort queden esculpits sobre un llenguatge ferotge, càustic, lúbric i visionari.
- Infantament lèxic
- L’avern
- La circumferència de tenebra espesíssima que ens tanca
«Em dic Tenebrai sóc Shaman...»
Keys: ombra
(Aquesta opinió es refereix al conjunt de l’obra de Joan Josep Camacho Grau.) Em sembla un autor excepcional i jove. Un gran camí per endavant. Molt recomenable el seu llibre, guanyador del Martí i Dot del 2000, Vindrà la llum. El Martí Dot d’enguany, de Roc Casagran, titulat Els carrers de les fàbriques, també boníssim. Llegiu i opineu.
Manel
(Aquesta opinió es refereix al conjunt de l’obra de Joan Josep Camacho Grau.) Ho appena conosciuto la poesia di Camacho Grau, pero’ posso dire che mi piace moltissimo. Secondo me, e’ una esperienza completemente affascinante ascoltare gli autori leggendo le proprie opere. Vi ringrazio tanto per aver registrato questi autori, e per averci offerto.
Daniel Leisawitz
- Llibre de versos 2
- By J. Peixito
- Poetry • 1,033w • Catalan
- Dístic / March 2007
Publiquem el poemari amorós subtitulat O dels dos mil besos guardats del maresmenc J. Peixito.
- Altre cop a Gemma
- Desig
- Llàgrimes
- Junts
- Crits
- Descric
- M’has trucat
- Així
- Entendre’t
- Lloant el nom del diable
- Aproximacions u, dos i tres
- Carta 4
- Divisa
- Dues mil besades pendents
«M’espanta començar de nou a escriure’ti amagar-me darrera cada lletra,
per apropar-me discretament a tu
en la teva absència...»
Keys: dia, desig, vida, ulls
- No re
- By Joan Josep Camacho Grau
- Poetry • 198w • Catalan
- Dístic / April 2007
«digue’mquè passa
si m’has canviat
de dalt a baix
si m’has lligat
de mans i peus
si m’has fet creure
el teu esclau...»
Keys: no
- Bestiola de subsòl
- By Joan Josep Camacho Grau
- Poetry • 2,052w • Catalan
- Dístic / November 2007
«la poesia sorgeix quan tallo la llum com si fos cansalada lumínica. les companyies elèctriques juguen amb la karn de kanó, a veure si es cremen les celles lixiviades...»
Keys: cors, via, sol, memòria