http://www.badosa.com
- Portada
- Biblioteca
- Ebooks
En català
- L’Atlàntida
- Per Jacint Verdaguer
- Poesia • 29.889p • Català
- Worldwide Classics / Abril 2002
L’any del centenari de la mort de Jacint Verdaguer vam voler contribuir a la difusió de la seva obra així com a facilitar-ne l’accés publicant la primera edició il·lustrada de L’Atlàntida per a llibre electrònic. Vam completar l’edició de l’obra amb la qual va guanyar els Jocs Florals de 1877 amb un breu itinerari fotogràfic pels llocs que van marcar la vida de Verdaguer.
«Vora la mar de Lusitània, un dialos gegantins turons d’Andalusia
veren lluitar dos enemics vaixells;
flameja en l’un bandera genovesa,
i en l’altre ronca, assedegat de presa,
lo lleó de Venècia amb sos cadells...»
Claus: mar, terra, cel
- Contracte indefinit
- Per Quim Siles
- Relat • 14.047p • Català
- Narratives globals / Octubre 1997
Un home s’instal·la en un balneari amb una missió molt especial. Quim Siles ens proposa aquesta irònica metàfora sobre la vida laboral.
«Havia arribat al balneari en tren, bus i sense complicacions. Cap a les tres del migdia s’atansà al mostrador, on fou rebut pel professional somrís d’un noi jove i uniformat; deixà l’única maleta que duia a terra i s’identificà, amb la documentació en una mà i amb un somriure d’inseguretat arrossegant-se-li per sota el nas. El noi uniformat recollí la documentació presentada, comprovà que la reserva fos correcta i, en determinar que ho era, la tornà al nou client i deixà una clau sobre el taulell...»
Claus: fax, noia, empresa, balneari
- Tant de bo no ho entenguis
- Per David Medina
- Conte • 6.572p • Català
- Traumatropismes / Gener 2002
En aquest relat epistolar ambientat al Senegal i escrit pel nostre nou col·laborador David Medina, la protagonista, repassant esdeveniments recents, fa balanç de vida: no de la vida que ha dedicat als altres, sinó de la seva pròpia vida. Una narració relatada per una dona sense esperances que escriu:
No hi ha dia en què amb l’ajuda de la prudència de la raó no perpetrem un petit atemptat contra nosaltres mateixos.
També disponible la traducció al castellà.
«Estimada Gertrudis,Em complauria molt que a l’arribada d’aquesta carta et trobessis ja totalment refeta; però si no és així, desitjaria que almenys les meves cavil·lacions et permetessin d’oblidar les teves, encara que només sigui momentàniament...»
Claus: vida, sang, nit
- Cendra
- Per Joan Segons
- Contes i proses • 4.122p • Català
- Ebooks en català / Setembre 2001
Publiquem en forma de llibre electrònic sis textos de Joan Segons que van aparèixer entre gener del 1997 i novembre del 1999 a les nostres col·leccions Cop de gràcia i La raó del somni.
«L’Eladi, un dia, fent-ho amb la Lola, va ejacular cendra. Ara, mentre espera que el Cisco li serveixi una copa de conyac, no pot evitar que les angoixes l’escometin en forma de records...»
Claus: doctor, conyac
- Un tauró a la peixera
- Per Quim Siles
- Conte • 4.967p • Català
- La raó del somni / Març 1997
Quim Siles signa aquesta metàfora sobre la vida urbana en la qual tot és possible.
«Aquest podria ser un d’aquells matins que us lleveu gràcies al terrabastall del vostre despertador japonès; un d’aquells matins que us vestiu de pressa perquè entreu a treballar a les vuit, i resulta que ja són dos quarts i segurament ja feu tard...»
Claus: vosaltres, dona, tauró
- Saltimbanqui
- Per Antoni Carrasco
- Conte • 6.145p • Català
- Traumatropismes / Febrer 2001
El relat d’Antoni Carrasco descriu un viatge a Nova York que inesperadament es converteix en un viatge al passat. També disponible en castellà.
«Era un barri porto-riqueny, amb rètols en castellà; els carrers eren amples, molt oberts, i les cruïlles separaven pendents oposats...»
Claus: finestra, ron, porta
- Sóc morta
- Per Mercè Molist
- Conte • 2.280p • Català
- Traumatropismes / Abril 1996
La periodista Mercè Molist ens regala aquesta complexa història d’amors fraternals en la qual els punts de vista s’alternen.
«Les branques dels avets retallaven la llum dels fanals. Eren tres arbres iguals —piràmides de punxa triomfal: l’un, ample i gras, arrelat al solei del jardí de ciutat; el del mig era esvelt, avet de contes nòrdics, orgullós i gruixut. L’altre havia entaforat les arrels en un racó ombrívol. Raquític però no esquifit. Alt sense frondositat. La nit s’ofegava en la negra pau humida de les flors...»
Claus: dona, germà, ulls, mare
- Rates
- Per David Medina
- Conte • 13.670p • Català
- Traumatropismes / Juliol 2002
El diari personal d’una nena. Un relat de David Medina.
Rates, tots plegats. M’ha semblat que em deien «rata» a mi i tot. Sí. Jo dec ser la seva rata mentre que el Moisès és la meva. Jo rato el Moisès i ells em raten a mi perquè els sembla que els rato a ells. I no podem viure sense ratar-nos, encara que no ho vulguem.
«Que bonic! L’Íngrid m’ha dit, al final, que li agrada en Carles, però jo no m’ho crec. Em sembla que només ho diu per fer-se veure, perquè ella és molt presumida. M’ha explicat que després de classe se’n van anar a passejar junts tota la tarda pel parc de l’ajuntament i que van estar molt a punt a punt de fer-se un petó. Però no em fan enveja...»
Claus: mare, àvia, dia
Aquesta col·lecció
Ebooks en català és una col·lecció de llibres electrònics en català en diversos formats.
- L’Atlàntida
- Contracte indefinit
- Tant de bo no ho entenguis
- Cendra
- Un tauró a la peixera
- Saltimbanqui
- Sóc morta
- Rates
Autors
Conegui els escriptors. Llegeixi la seva ressenya personal.