Havia arribat al balneari en tren, bus i sense complicacions. Cap a les tres del migdia s’atansà al mostrador, on fou rebut pel professional somrís d’un noi jove i uniformat; deixà l’única maleta que duia a terra i s’identificà, amb la documentació en una mà i amb un somriure d’inseguretat arrossegant-se-li per sota el nas. El noi uniformat recollí la documentació presentada, comprovà que la reserva fos correcta i, en determinar que ho era, la tornà al nou client i deixà una clau sobre el taulell. Seguidament, allargà un bolígraf i una acta d’ingrés al nouvingut per sobre del mostrador, que, per cert, aquest signà sense dilacions.