De cop, una cosa va brillar, allà baix, a la vall. Just on havien parat abans. Brillà i fugiren totes les penes. «Són soldats?», preguntà ella. Van donar-se la mà. El raig de llum es distingia en ple sol de la tarda. A la nit, es va apagar, però vetllaren fins al matí, que retornà.
«Deu ser un tros de vidre trencat.»
«Potser un diamant?»
«Potser una trampa?»
«Podem fugir d’aquest misteri...»
«O mirar qui ens fa senyals.»
«Nem-ho a mirar.»
I van baixar. Desfent camins fets feia hores. Els ulls alerta, esperant veure fletxes i espases si no eren llestos. Així arribaren fins aquell arbre. Miren a terra i no veuen més que el tot que hi ha. «Tu mira aquí, jo miro allà.» I van mirar i remenar. Fins que ell, sense esma, va mirar amunt. Entre les branques de dalt de tot, hi havia un penjoll.
Germà i germana van estar estona mirant amunt. No veien forma de pujar. Hi tornaren l’endemà, i l’altre, i l’altre, fins que aixecaren una casa just sota l’arbre. Però el fat volgué que, un dia gris, per allà passessin dos soldats. Un d’ells, en veure’ls, va cridar: Són els traïdors!
Deu anys van ser a la presó.
Deu anys per dir que el rei no és déu i déu no és rei. Quan van sortir, van tornar a casa. L’arbre era quasi mort. Una planta l’abraçava i l’assecava. Van mirar a dalt, al cim, i un crec trencà la branca prima, sense fulles, on s’aguantava el seu tresor, que caigué avall, en estampida.
Delicada, ella s’agenollà sobre la terra i el va rebre. «Germà bosc, germà arbre, germana aigua, herba germana, roques sagrades. Sou testimonis que prenem allò que ens toca. Que és el destí triat per nosaltres, quan podíem haver fugit a les muntanyes. Agraïm aquest present i us demanem que ens el deixeu sense cap mal.» Així parlà i així va ser. La joia era un diamant que els va fer rics per sempre més. Allà es quedaren i van plantar un arbre nou.
Res millor per aconseguir un objectiu que dedicar-se a una altra cosa.
| Copyright © | Mercè Molist Ferrer, 2004 |
|---|---|
Per la mateixa autora  | |
| Data de publicació | Novembre 2004 |
| Col·lecció | Cop de gràcia |
| Permalink | https://badosa.com/n215-01 |
A més d’opinar sobre aquesta obra, també pot incorporar una fotografia (o més d’una) en aquesta pàgina seguint tres senzills passos:
Busqui una fotografia relacionada amb aquest text a Flickr i allà agregui la següent etiqueta: (etiqueta de màquina)
Per poder associar etiquetes a fotografies cal ser membre de Flickr (no es preocupi, el servei bàsic és gratuït).
Li recomanem que esculli fotografies fetes per vostè o del Patrimoni públic. En el cas d’altres fotografies, és possible que calguin privilegis especials per poder etiquetar-les. Sisplau, si la fotografia no és seva ni pertany al Patrimoni públic, demani permís a l’autor o comprovi que la llicència autoritza aquest ús.
Un cop hagi etiquetat a Flickr la fotografia de la seva elecció, comprovi que la nova etiqueta està públicament disponible (pot trigar uns minuts) prement l’enllaç següent fins que aparegui la seva fotografia: mostrar fotografies 
Tot i que a Badosa.com no apareix la identitat de les persones que han incorporat fotografies, la il·lustració d’obres no és anònima (les etiquetes estan associades a l’usuari de Flickr que les va agregar). Badosa.com es reserva el dret d’eliminar aquelles fotografies que consideri inapropiades. Si detecta una fotografia que no il·lustra adequadament l’obra, o la llicència de la qual no permet aquest ús, comuniqui-ho.
Si (per exemple, provant el servei) ha afegit una fotografia que en realitat no està relacionada amb aquesta obra, pot eliminar-la esborrant a Flickr l’etiqueta que va agregar (pas 1). Verifiqui que aquesta eliminació ja és pública (pas 2) i desprès premi el botó del pas 3 per actualitzar aquesta pàgina.
Badosa.com mostra un màxim de 10 fotografies per obra.
Concepció, disseny i desenvolupament: Xavier Badosa (1995–2018)
