Joan Segons ens ofereix un relat terrorífic sobre la cerca d’un monstre que devora persones. El febrer del 2000, aquest relat va ser inclòs en el llibre Alt risc. Tretze contes d’humor negre (ISBN 84-7584-418-9) publicat per l’Editorial Laertes (col·lecció Embat, núm. 4).
«En Tomàs el taverner fou qui primer va veure el monstre. Per aquells dies, les autoritats ja havien descobert una trentena de cadàvers decapitats i amb el cervell absorvit...»
Keys: monstre, poble
Quim Siles signa aquesta metàfora sobre la vida urbana en la qual tot és possible.
«Aquest podria ser un d’aquells matins que us lleveu gràcies al terrabastall del vostre despertador japonès; un d’aquells matins que us vestiu de pressa perquè entreu a treballar a les vuit, i resulta que ja són dos quarts i segurament ja feu tard...»
Keys: vosaltres, dona, tauró
Ferran Cerdans Serra signa aquesta «revenja literària d’un gandul justicier». La brutícia no coneix límits...
«Per un dia, i esperant així lliurar-se’n durant uns altres sis mesos, es va decidir a passar la baieta per la nevera. A més de la fortor de la bossa d’escombraries, que era a vessar, l’aspecte de la cuina en conjunt era força lamentable, però més que els reguerons de greix dels armariets, el que feia mala fila de veritat era la porta del frigorífic. En ésser blanca hi destacaven les llànties, que podia reconèixer perfectament: l’habitual puré de cigrons dels vespres estiuencs, greixos variats, oli, xocolata i engrunes de pa...»
Keys: porta, drap, cuina
Un dia, el protagista ejacula cendra. Aquest malson de Joan Segons va guanyar el premi de narrativa a la VI edició dels Premis de Literatura Breu Vila de Mislata (1995). A més, de resultes de la publicació a Badosa.com, aquest conte va ser seleccionat pel setmanari Proa d’Eivissa i Formentera on va ser publicat al suplement de «Lectures d’estiu» (setmana del 30 de juny al 6 de juliol de 1997).
«L’Eladi, un dia, fent-ho amb la Lola, va ejacular cendra. Ara, mentre espera que el Cisco li serveixi una copa de conyac, no pot evitar que les angoixes l’escometin en forma de records...»
Keys: doctor, conyac
Hem de seguir el que ens dicta el cor i el desig? I si els que estimem no ens corresponen? Existeix l’amor predestinat? Són preguntes que tenen fàcil resposta en el món d’Anna Solana.
«Tenia la tassa buida, però el gust de cafè encara li cremava a la boca. A poc a poc, assaborint tranquil·lament la barreja de sabors, fregant-se els llavis amb delit, anava xuclant el fum de la darrera cigarrreta que li quedava...»
Keys: cor, taca, forn
Amb aquesta sàtira macabra, Joan Segons va guanyar un 2n. premi als Jocs Florals de Cerdanyola del Vallès de l’any 1994.
«El cadàver d’en Jesús Borratxo fou descobert per una brigada del servei de recollida d’escombraries als afores de la Ciutat. Li havien cosit el cos a punyalades. Li havien tallat l’aparell i els pebrots i els hi havien introduït a la boca. El trobaren de matinada, empalat en un senyal de Cediu el pas...»
Keys: taüt, taverna, cadàver
Un relat de Joan Josep Camacho sobre un atracament a Paris.
«Dona, ja ho sé que els nens han fet una malifeta, però són uns xavalets, són joves, sembla mentida que no te’n recordis de quan érem joves... calma’t, que ja m’han tornat la navalla...»
Keys: porta, nit, nena, dona, diners, cementiri, caixa
Un conte oníric de l’eivissenc Vicent Tur i Serra.
«Ara fa deu anys que va morir ma mare. Durant aquest temps, la meua germana i jo hem estat cada vegada més distanciats, i no sols perquè ella me’n consideri responsable, d’aquella mort...»
Keys: mare, germana, somni
El vell Ton no ha tornat. Un conte de Pere Casanovas.
«Al poble, qui més qui menys, és de la família del vell Ton. Set fills, per cinc néts, per quatre besnéts de mitjana, més les dones d’aquells que queden i en tenen, més les filles i nétes dels seus germans, més les filles vives de les tietes, més..., més..., més...»
Keys: poble, nit, gent, aigua
La raó del somni is a collection of satirical short stories and fantasies in Catalan.