|
 |
La nostra edició del poema es basa en l’edició definitiva de 1878, publicada pel Marquès de Comillas, i en la qual Verdaguer va introduir correccions i fins i tot alguna addició, com el Chor de les illes gregues. Només hem adaptat l’ortografia d’alguns mots a les normes modernes. Les il·lustracions que reproduïm també pertanyen a l’edició definitiva.
|
Vora la mar de Lusitània, un dia los gegantins turons d’Andalusia veren lluitar dos enemics vaixells; flameja en l’un bandera genovesa, i en l’altre ronca, assedegat de presa, lo lleó de Venècia amb sos cadells. Van per muntar-se les tallantes proes, com al sol del desert enceses boes, per morir una o altra a rebolcons; i roda com un carro el tro de guerra, fent en sos pols sotraquejar la terra, temerosa com ells d’anar a fons. Així d’estiu en tarda xafogosa dos núvols tot just nats, d’ala negrosa, s’escometen, al veure’s, amb un bram, i, atrets per l’escalfor de llurs entranyes, s’eixamplen acostant-se, les muntanyes fent estremir a l’espetec del llamp. Amb cruixidera i gemegor s’aferren, com espatlludes torres que s’aterren trinxant amb sa caiguda un bosc de pins; i entre ais, cridòria i alarit salvatge, ressona el crit feréstec d’abordatge i cent destrals roseguen com mastins.
|
O compri una edició en paper o un títol relacionat.
