Mare dels déus, oh Grècia!, tu dormies,com Venus per les ones bressolada,aquella nit terrible, i res sentiesdel tro i eixordadores harmoniesamb què fóra l’Atlàntida enfonsada.Mes, com mantell de setí blau trossada,la mar, que encara amb dos replecs t’abriga,te mostrà nua al cel i et despertares;i als raigs de la celístia tremolosos,i de la lluna amiga,tos tendres ulls, encara somniosos,vers l’hort de les Hespèrides girares.Llavors per tes arenesrodolaren set càntigues sonores,com de gentils sirenesque sos amors i penesa sospirar vinguessen a tes vores.
DELOSPer la fitora de Neptú arrencadad’un dels tres caires de Sicília bella,vegí’m com nova estrella,del mar immens en la blavor llançada.Mirant-me les gavinesde borrallons d’escuma coronada,cregueren-me llur càndida parella;les àligues marinescregueren-me de lotus flor novellaque entre randes de mar i coral·lineshagués badat sa virginal parpella.Al veure’m en los marges de l’Etòlia,l’Aqueloos, als besos de l’aurora,me prenia per calze de magnòliaque li oferís aromes en sa vora.Les illes me prenienper un navili de rumbosa vela,que, ple de rics aflaires,los joguinosos airesd’Epidauros a Dòrida empenyien;i amb música, remors i canticelalos Tritons i Oceànides seguienlo fil d’argent de ma lliscanta estela.Trobà en mon si dolcíssima acollida.Latona, perseguidaper Juno sobirana,de Jove engelosida;quan fins los rius fugien de sos passos,li negava la selva sos ribassos,i el fer lleó ses balmes;a l’ombra recolzada de mes palmesparí, i bressol de Febo i de Diana,jo els gronxí dolçament entre mos braços.Llavors, sortint de les pactòlees ribes,tot cantant set vegades me voltarenlos cisnes de Meònia, i fugitivesal meu entorn dansarendel cel les Hores abocant ses faldesde murtra, terebints i semprevives,d’àmbar, coral, topazis i esmeraldes.Com en camp de violes l’englantina,só de totes les illes la regina;mes, ahir vespre, llesta,a un auguri de pròxima tempesta,del mar de Mirtos m’abriguí en les calesque amb mos perfums emmelo;i recollint les ales,per sempre aquí mes àncores arrelo.LES CÍCLADESNimfes de peus de rosa,en estolada airosa.de les platges d’Argòlida sortíemper veure a Delos bella;i anàvem i veníema flor d’aigua llisquívoles com ella;quan nostres peus se gelen,fets branques de madrépora, i s’arrelen;en fàcil promontoris’eixamplen nostres dors i pits de vorí;dins nostre cor sentíremdel mar entrar la fredorosa gebre:de narcisos, llentiscles i ginebragarlandes nos cenyírem;i en célica escampada,com flors de l’estelada,entorn de l’illa on infantà Latona,per fer-li de corona,en oasis del mar nos convertírem.LES EQUÍNADES*Nimfes també, de l’Aqueloos filles,amb tants lliris, nimfees i jonquillesdels altres déus les ares enramàrem,que per l’altar del paresols troncs, fullatge i esporguims trobàrem.Amb un crit horrorós per la riberalo riu sortí de mare,com un lleó saltant en sa carrera;nosaltres vers la mar, per la drecerafugint, ses falconades sortejàrem,mes entre esculls i núvols de bromera,ja al franquejar ses boques,amb sa alenada feranos converteix en roques,on ve Proteu a pasturar ses foques.MOREACom fulla de moreraal revenir la saba en primavera,jo sento amb noves ales espaiar-sema esplèndida ribera.Veig d’Elida les flors amb tu, Zacinto,flor de les illes jòniques, guaitar-se,i amb un pont d’or a ma gentil CorintoBeòcia emmaridar-se;i enamorats de la rient Citereslo Maleus forçat i lo Tenari,amb dos rams de palmeressos amorosos braços acostar-hi.SICÍLIAA esclat de mort mos Cíclops treballarentota eixa nit; remors de malls i enclusesdins les fargues de l’Etna rodolaren;en sa infernal horrible xemeneiade flum i flama un brollador se veia;i per valls i muntanyes,la terra, en agonia.vessava a glops lo foc de ses entranyes.Feréstec retrunyialo tro a ponent, lo terbolí i cridòria,com d’algun continent que s’esllenegaamb ses ciutats, sos tronos i sa glòria.Encara allà d’alla trona i llampega;jo a trons i llamps estic temps ha avesada;mes a son cor Itàlia ja no em lliga,puix sols per ésser grega,al veure-la en la fosca endormiscada,per sempre li arranquí mon braç d’amiga.LESBOS*Entre Lemnos i Chio,mentres anit dormia en son ditxosa(si no és que encara sòpita ho somio)mes dos meitats floridesvegeren-se afegides,com dos anells d’una cadena hermosa.Ja mes vinyedes d’Issaallarguen sos domassosper los jardins assoleiats d’Antissa;ja l’anyell delitós amb quatre passos,de bardissa en bardissa,assaboreix la jonça que entapissames dues encontrades pariones;i la mar que entretalla mos ribassosafluixant a plaer sos flonjos llaços,mes dos filles bessonesavui per sempre s’han donat los braços.Quan inhumanes dones,sa lira trossejant i ses corones,la testa a Orfeu llevaren,menys amargantes que llur cor, les onesen sa falda de perles la copsaren:i bressant-la, bressant-la condolidesi amorosint amb besos ses ferides,en los jardins de Flora,de ma rosada voracom present de les Nimfes la deixaren.Obrint son llavi, que la mort esflora,com mústiga poncellaque reviva amb ses llàgrimes l’aurora,allí lo nom sospirad’Eurídice la bella;i jo, al sentir-ho, sospirí com ella.Sa melodiosa lira,fontana de dolçura,fou vora el Cisne entre els estels penjada;i jo, de tant mirar-me-la en l’altura,amb terrenal figurala seva celestial he copiada.TEMPE*Rodant, rodant pel cor de mes boscúrieslo Peneos, al pas de les centúries,com un corser sens bridaanà perdent son galopar salvatge,i dels meus rossinyols a les cantúriesi al bruit suau del vincladis fullatge,ses ones argentines,dant besos a les flors i fent joguines,de verger en verger s’emperesiren;i a l’ombra dels rosers que el sol abeura,en llit de lliri-joncs i clavellines,dessota arcoves d’heuracom defallides nines,pel son d’amor vençudes s’adormiren.Lo lligabosc, espígol i roselles,al bressoleig de l’aigua s’esfullaren,i soles les estrelles,de blau vestides i esplendors novelles,d’estiu en nits serenes s’hi bressaren.Avui venia a emmirallar-s’hi amb ellessa reina esblanqueïda,quan de l’Olimp i l’Óssa entre les plantesobrint-se ampla sortidales ones udolantes,tornen al llit de sa corrent primerai jo, com en l’abril de ma florida,torní a albergar la dolça primavera.Veniu, veniu, oh verges de Tessàlia,com al rusc d’or les místiques abelles;deixau per mes gemades fontanelles,oh Pièrides, les aigües de Castàlia;i desvetllant les dolces cantarellesque dormen en la lira,digau-me: ¿qui retira,cortina de mon cel, la cotxa blava,que en mon ombrívol tàlem m’abrigava?¿al gegantí Peneos, qui el desniade mos flairosos braços?les aigües de l’Egeu, ¿qui les desvia,com cerves temerosesfent recular sos passos?¿qui solleva en ses platges onduloses,d’illes rients constel·lacions verdoses?Grècia respon: —És lo meu fill Alcides;l’he vist des de la serraque, mirador dels déus de la Tessàlia,obira l’ampla terrajaienta arrodonir-se en sa rodàlia,com un escut esmaragdí que voltalo gran riu Oceà.* És mon fill qui solta,Peneos esverat, tes àurees bridesperquè del Tempe i ses amors t’oblides.És ell qui us ha descloses,com de mon hort poncelles matineres,oh Cíclades herboses.És ell qui a tu, Citeres,i a tu que el nom prengueresa tes filles les roses,*vos ha fet de l’Egeu les portaleres.És Hèrcules qui arranca,Mediterrà, lo vel de tos misteris;l’he vist obrint de Gibraltar la tanca,i envers los camps d’Hesperis,amb una encesa brancamostrar al vell Neptú nous hemisferis.—Digué: i com de blancs cisnes la covada,vora son niu de riberenca molsa,a l’oir la veu dolçade la que els peix mengívola becada,buscant les ales maternals, les illes,de Grècia i de l’Egeu càndides filles,aixecaren un càntic de naixença,que, bressant-les encara en ses conquilles,recorda sospirant la mar immensa.A un caire de muntanyal’Orèade s’enjoia i se perfuma;la Nàiade se banyaen la fontana de lletosa escuma;dins l’arrugada escorça de cada arbrebat lo cor d’una dea;pren forma, vida i esperit lo marbre,i en cada flor los Zèfirs amorososveuen los ulls verdososde púdica Napea.Al compàs de les Gràcies,harmonisen sa dansa en les ribereslos pastors a l’ombriu de les acàcies,i en lo cel blau les rítmiques esferes.I mentre amb sos joiells i amb los de Ceres,l’enramellada Flora,per cobrir de les illes la nuesa,nova catifa de verdor ha estesa,Iris, que el sol enyora,teixeix los set colors en sa garlanda,que el cel pendrà per banda,i del sagrat Olimp entre les bromeslos déus fan lloc al més valent dels homes.
Copyright © | Jacint Verdaguer, 1878 |
---|---|
Pel mateix autor ![]() | No hi ha més obres a Badosa.com |
Data de publicació | Abril 2002 |
Col·lecció ![]() | Worldwide Classics |
Permalink | https://badosa.com/p093-09 |
A més d’opinar sobre aquesta obra, també pot incorporar una fotografia (o més d’una) en aquesta pàgina seguint tres senzills passos:
Busqui una fotografia relacionada amb aquest text a Flickr i allà agregui la següent etiqueta: (etiqueta de màquina)
Per poder associar etiquetes a fotografies cal ser membre de Flickr (no es preocupi, el servei bàsic és gratuït).
Li recomanem que esculli fotografies fetes per vostè o del Patrimoni públic. En el cas d’altres fotografies, és possible que calguin privilegis especials per poder etiquetar-les. Sisplau, si la fotografia no és seva ni pertany al Patrimoni públic, demani permís a l’autor o comprovi que la llicència autoritza aquest ús.
Un cop hagi etiquetat a Flickr la fotografia de la seva elecció, comprovi que la nova etiqueta està públicament disponible (pot trigar uns minuts) prement l’enllaç següent fins que aparegui la seva fotografia: mostrar fotografies
Tot i que a Badosa.com no apareix la identitat de les persones que han incorporat fotografies, la il·lustració d’obres no és anònima (les etiquetes estan associades a l’usuari de Flickr que les va agregar). Badosa.com es reserva el dret d’eliminar aquelles fotografies que consideri inapropiades. Si detecta una fotografia que no il·lustra adequadament l’obra, o la llicència de la qual no permet aquest ús, comuniqui-ho.
Si (per exemple, provant el servei) ha afegit una fotografia que en realitat no està relacionada amb aquesta obra, pot eliminar-la esborrant a Flickr l’etiqueta que va agregar (pas 1). Verifiqui que aquesta eliminació ja és pública (pas 2) i desprès premi el botó del pas 3 per actualitzar aquesta pàgina.
Badosa.com mostra un màxim de 10 fotografies per obra.