http://www.badosa.com
RSS
Editor literari a Internet des del 1995
Novetats des de
 
Actualitzaci de Badosa.com Primera: 24/11/95 • Darrera: 01/10/20 • Propera: 01/11/20

Jacint Verdaguer va nixer a Folgueroles el 17 de maig del 1845. Va ingressar al seminari de Vic on realitz estudis eclesistics i fou ordenat sacerdot l’any 1870. Desprs d’una curta estada a la Plana de Vic va fer diversos viatges a Amrica com a capell de la Companyia Transatlntica i va entrar al servei d’Antoni Lpez, marqus de Comillas, propietari de la companyia, que el contract com almoiner. A principis dels anys noranta va patir una crisi espiritual que l’enfront amb Antoni Lpez i la jerarquia eclesistica. El bisbe Morgades li va retirar les llicncies sacerdotals que no li van ser restitudes fins poc abans de morir. Mor a Vallvidrera el 10 de juny del 1902. El dia dels seus funerals les mostres de dol a Barcelona van ser multitudinries.

Ebook La seva extensa obra s’inscriu en el corrent romntic que a les darreries del segle XIX revitalitza la renaixent literatura catalana. La seva obra potica ms coneguda s L’Atlntida, amb la qual guany els Jocs Florals del 1877, i Canig (1886) poema pic sobre els Pirineus que exalta els sentiments patritics tan tpics de la Renaixena. Part de la seva producci literria t un marcat caire mstic, com per exemple Idillis i cants mstics (1879). Sant Francesc (1895) i Flors del Calvari (1896) reflecteixen la turbulncia espiritual dels ltims anys de la seva vida. Com prosista va publicar llibres de viatges, entre els que cal destacar Dietari d’un viatger a Terra Santa (1899), i tamb diversos articles apareguts a la premsa, els ms coneguts dels quals sn els publicats a La Publicidad sota el nom de En defensa prpia (1895-1897).

Seguir RSS

Per rebre un avs quan publiquem ms obres, subscrigui’s al canal Jacint Verdaguer.

Badosa.com no pot garantir l’exactitud de la informaci facilitada pels autors.

Jacint Verdaguer

Els ms llegits

Estadstiques en temps real

Les obres ms populars, els textos ms llegits durant aquest mes.

Concepci, disseny i desenvolupament: Xavier Badosa (1995–2020)