n146

Rates

By David Medina

Short Story • 13,670w • Catalan

Traumatropismes / July 2002

«Que bonic! L’Íngrid m’ha dit, al final, que li agrada en Carles, però jo no m’ho crec. Em sembla que només ho diu per fer-se veure, perquè ella és molt presumida. M’ha explicat que després de classe se’n van anar a passejar junts tota la tarda pel parc de l’ajuntament i que van estar molt a punt a punt de fer-se un petó. Però no em fan enveja...»

Keys: mare, àvia, dia

Opinions (2)

Rates

M’ha recordat la meva etapa escolar i m’han agradat les contínues reflexions que fa la protagonista. (Llástima del final tan tràgic...)

Eva Bohigas

Rates

M’ha agradat molt, m’agradaria que escrivís alguna altra cosa.

Anònim