Fatma vol dir Fàtima i val la pena arribar fins aquest remot indret del Iemen només per conèixer-la.

Fatma té 28 anys i treball de cuinera en la fonduk del seu germà. Una fonduk és una mena de fonda del país. Hi pots dormir i tastar les especialitats locals. No són gaire netes ni acollidores i sempre hi trobes homes fent de cambrers i atenent als viatgers. El lloc de les dones, si n’arribes a veure alguna, és la cuina i mai t’ensenyaran el seu rostre ni encara menys parlaran amb tu.

Al primer cop d’ull t’adones que Fatma és diferent de les altres iemenites. Et serveix el menjar i et demana, gesticulant amb les mans, si t’ha agradat. Es mou àgil com un gat per les estretes cambres de la fonduk i fins es permet el luxe d’escridassar a un cambrer poc destra que l’acompanya.

Després, satisfeta, s’asseu al terra, al costat dels estrangers i et mostra amb coqueteria les pintures fetes amb henna dels seus peus. Sembla molt atrevida per ser iemenita, i de fet, la intuïció et diu que li podràs veure la cara. Si li demanes, i t’has guanyat la seva confiança, es baixarà el vel i et mostrarà un semblant preciós del que fins ara només coneixies els enormes ulls verds.

Pots provar de parlar-li, es nota que ella en té ganes, però, ¿quina llengua fer servir? Si ho intentes amb l’anglès és inútil, no el coneix, però no et desanimis, persevera i utilitza el francès. Aleshores, titubejant, et contestarà.

Fatma és una dona iemenita divorciada. Mig amb gests, mig amb francès t’explicarà la seva història. La van casar quan era joveneta amb un home que la maltractava. Va tenir un fill que a hores d’ara té vuit anys, i desesperada per la vida que portava va anar a veure la seva família. El germà, en veure-la en aquell estat, va sentir pietat d’ella i la va acollir de nou. D’aquesta manera Fatma es va deslliurar dels llaços que la unien amb el seu home. És una repudiada i no té cap esperança de refer la seva vida ni la del seu fill. Si intentes dir-li que la comprens, perquè tu també saps el que significa estar divorciada, t’agafarà les mans i te les omplirà de petons i amb els ulls espurnejants et dirà que ets la seva amiga i que la portis sempre en el teu pensament. Et faràs reflexions dient-te que malgrat tot Fatma ha aconseguit una llibertat que cap altra dona iemenita té i que d’alguna forma és més feliç que les altres. Però quan marxis i vegis la petita figura vestida de negre dient-te adéu amb la mà et sentiràs miserable de deixar-la abandonada a la seva sort i de no fer res absolutament per ella.

Jo la vaig conèixer un dia de juliol de fa dos anys. Ni tant sols recordo com es deia el poble on era la seva fonduk. Ni molt menys el seu cognom ni la seva adreça exacta, però mai podré oblidar-la. L’única dona iemenita que es va comunicar amb mi.