https://www.badosa.com
Publicat a Badosa.com
Portada Biblioteca Relats curts La raó del somni
Aquesta obra ha estat inclosa en el llibre electrònic Cendra.

Mort i enterrament d’en Jesús Borratxo

Joan Segons
Grandària de text més petitaGrandària de text normalGrandària de text més gran Afegir a la meva biblioteca epub mobi Permalink

El cadàver d’en Jesús Borratxo fou descobert per una brigada del servei de recollida d’escombraries als afores de la Ciutat. Li havien cosit el cos a punyalades. Li havien tallat l’aparell i els pebrots i els hi havien introduït a la boca. El trobaren de matinada, empalat en un senyal de Cediu el pas. Corregueren rumors que havia estat víctima d’un ajustament de comptes per algun assumpte de diners, de joc o de dones.

Coneixia en Jesús de la taverna. Recordo que, quan en Ponç de cal Pilat i mossèn Caifàs anaren a veure la vídua per comunicar-li el tràgic succés, ella, diuen que per treure’s el mort de sobre, va dir que a casa no tenien prou diners per pagar l’enterrament. En Jesús Borratxo la maltractava i, ja se sap, se’l veia massa per ca la Magda. No cal dir que passava més hores a la taverna que a casa seva. L’economia familiar es sostenia de manera precària amb els diners que arribaven de l’eterna baixa laboral, encara que ningú mai no havia sabut amb certesa de quin mal es queixava. Arrodonien la mesada amb les monedes que obtenia la seva dona, Maria Goretti, que brodava jerseis i els venia a les veïnes.

Com que ningú no volia ni finançar l’enterrament d’en Jesús ni fer-se càrrec del cadàver, que començava ja a desprendre un aroma certament desagradable, els amics del bar i de ca la Magda, que a la nostra manera també formàvem una família, l’ajaguérem en un racó de la barra i creàrem una comissió que hauria d’encarregar-se de donar-li sepultura. Improvisàrem una rifa d’un pernil, arreplegàrem cinc mil sis-centes pessetes i tres duros i, almenys, li poguérem comprar un taüt de segona mà, que havia estat usat per una àvia que al tercer dia havia ressuscitat.

Tot i que mossèn Caifàs assegurà que si brindàvem al cadàver una missa de redempció l’escolanet no passaria el plat i que, per la seva banda, en Ponç de cal Pilat, com que s’acostaven eleccions, ens oferí el furgó de campanya, ple de cartells electorals, per traslladar el cadàver fins al cementiri i, així mateix, ens volgué prestar cinc mil pessetes, amb un interès del 12%, per poder comprar el nínxol de l’àvia ressuscitada, que també estava en oferta, els amics del difunt vam rebutjar tots els oferiments i ens encarregàrem, personalment, dels tràmits del sepeli.

La comitiva de l’enterrament, que en total sumava dotze ànimes, tots vestits de rigurós dol, sortí de la rebotiga del bar, on havíem instal·lat la capella ardent, a les set en punt del matí. Mentre encabíem el cadàver dins el taüt, en Tomàs el taverner posava setge i esclafava a sabatades els cucs que passejaven per la taverna i que semblava que preferien l’extens assortit de tapes i l’ensalada russa de la vitrina abans que la corrupta carn d’en Jesús Borratxo. Per apaivagar l’olor de putrescència que el cos del difunt havia deixat, posà un Ambi-Pur a la rebotiga i un altre entre les ampolles de Soberano. Un cop fet això, tirà avall la persiana metàl·lica i s’acostà a nosaltres que, havent amortallat de feia estona en Jesús, l’esperàvem al carrer asseguts a la vorera i a sobre del taüt.

Començàrem la cerimònia. La caixa, recolzada sobre els muscles dels sis companys més pròxims al difunt, tres a cada banda, seriosos i pàl·lids, anava al davant. La resta del seguici caminàvem al darrera en silenci, traient baf per la boca i amb el cap cot, amb les mans gelades pel fred que feia aquell matí. Vam travessar diversos carrers, passant pomposament per davant la casa de la vila, i evitàrem el carrer on tots crèiem que la mala vídua, sense ni recordar-se del difunt, encara estaria dormint. I la veritat era que Maria Goretti no havia dormit en tota la nit i que en aquell moment plorava rera la cortina de la finestra que donava al carrer.

Enfilàrem el camí de la Ciutat. El gebre cobria l’herba dels marges i els bassals eren gelats. A en Judes, que sostenia el taüt, fumador de Ducados empedreït, li agafà un atac de tos, i jo el vaig rellevar en el trasllat del finat. Vam arribar, finalment, a les portes del cementiri.

L’enterramorts ens esperava a dins, assegut sobre un monòlit, recolzant-se sobre el mànec del pic. En veure’ns, escopí a terra i s’incorporà amb esforç evident. Remugà unes paraules, i es dirigí cap a la fossa comuna, i tots entenguérem que venia a dir que ens acompanyava en el sentiment i que nosaltres l’acompanyéssim a ell fins a la fossa, per descarregar el mort.

El forat era llarg i estret com un cony, i vaig pensar, secretament, que en Jesús descansaria més a plaer allà que en un nínxol, per molt que en ell hi hagués jagut una àvia que li havia fet el salt a la mort i que portava, deixeu-m’ho dir, els noranta-quatre anys força ben col·locats.

L’enterramorts passà dues cordes per sota el taüt, una a cada extrem. Les abraçà en sengles politjes i féu descendre el taüt a poc a poc, fins que tocà fons. Llavors, tot eixugant-se la suor del front amb un mocador, va dir que ja el cobriria de terra l’endemà, que estava cansat i que els morts rai, que tenien tot el temps del món i el del més enllà. I els dotze amics hi estàrem d’acord, i ens dirigírem plegats cap al poble.

A la nit, tots reunits a la taverna, recordàrem la figura d’en Jesús i, per mitigar el desconsol que ens havia produït el seu traspàs, beguérem impetuosament. A la matinada, en sortir del bar, alguns poguérem veure, als afores del poble, una columna de foc que sorgia del cementiri i que s’enlairava cap al cel. I els que anàvem més embriacs distingírem, amb la lluïssor de les flames dels núvols que es socarrimaven i que es desprenien a trossos, una munió de dimonis que dansaven al llarg del camí de la Ciutat. I vam entendre que venien a emportar-se en Jesús Borratxo, i que aquest, pacientment, ens esperaria en alguna taverna de l’infern.

Taula d'informació relacionada
Copyright ©Joan Segons, 1994
Pel mateix autor RSS
Data de publicacióGener 1997
Col·lecció RSSLa raó del somni
Permalinkhttps://badosa.com/n014
Com il·lustrar aquesta obra

A més d’opinar sobre aquesta obra, també pot incorporar una fotografia (o més d’una) en aquesta pàgina seguint tres senzills passos:

  1. Busqui una fotografia relacionada amb aquest text a Flickr i allà agregui la següent etiqueta: (etiqueta de màquina)

    Per poder associar etiquetes a fotografies cal ser membre de Flickr (no es preocupi, el servei bàsic és gratuït).

    Li recomanem que esculli fotografies fetes per vostè o del Patrimoni públic. En el cas d’altres fotografies, és possible que calguin privilegis especials per poder etiquetar-les. Sisplau, si la fotografia no és seva ni pertany al Patrimoni públic, demani permís a l’autor o comprovi que la llicència autoritza aquest ús.

  2. Un cop hagi etiquetat a Flickr la fotografia de la seva elecció, comprovi que la nova etiqueta està públicament disponible (pot trigar uns minuts) prement l’enllaç següent fins que aparegui la seva fotografia: mostrar fotografies ...

  3. Un cop es mostri la seva fotografia, ja pot incorporar-la en aquesta pàgina:

Tot i que a Badosa.com no apareix la identitat de les persones que han incorporat fotografies, la il·lustració d’obres no és anònima (les etiquetes estan associades a l’usuari de Flickr que les va agregar). Badosa.com es reserva el dret d’eliminar aquelles fotografies que consideri inapropiades. Si detecta una fotografia que no il·lustra adequadament l’obra, o la llicència de la qual no permet aquest ús, comuniqui-ho.

Si (per exemple, provant el servei) ha afegit una fotografia que en realitat no està relacionada amb aquesta obra, pot eliminar-la esborrant a Flickr l’etiqueta que va agregar (pas 1). Verifiqui que aquesta eliminació ja és pública (pas 2) i desprès premi el botó del pas 3 per actualitzar aquesta pàgina.

Badosa.com mostra un màxim de 10 fotografies per obra.

Badosa.com Concepció, disseny i desenvolupament: Xavier Badosa (1995–2018)