https://www.badosa.com
Publicat a Badosa.com
Portada Biblioteca Novel·les Narratives globals
6/6
Anterior

Contracte indefinit

Quim Siles
Grandària de text més petitaGrandària de text normalGrandària de text més gran Afegir a la meva biblioteca epub mobi Permalink Ebook MapaEstació de tren abans d'arribar al balneari

Aquell mateix dia abandonà la presó de pau. Trigà ben bé una hora a recuperar-se i en poder sortir d’aquell lavabo, dutxat i net però sense afaitar. Dedicà encara una altra hora a recollir els estris i a empaquetar-los dins les maletes, i tres quarts més a desfer-se de les ampolles i els paquets de tabac buits; de fet, podia haver-ho deixat tot tal com estava, però encertadament reconegué que amagar qualsevol prova que pogués demostrar que havia incomplert les normes de la presó seriosament seria el més adient. Després es vestí i baixà al hall per les escales, arrossegant el pesat equipatge com pogué. Llavors recordà la porta d’emergència, en la mateixa cuina, i s’hi dirigí; no perdre el temps amb comiats artificials, amb adéus buits de sentiment, li semblà el més indicat en aquells moments. Pels diners no patí pas, ja que sabia que l’estada en el balneari corria a càrrec de l’empresa. Tot un detall, per cert. Creuà, doncs, la sala de fitness, després dos passadissos foscos, i per últim la cuina, que tot i tenir els llums encesos i les portes obertes de bat a bat, era buida. Ho aprofità per esgarrapar un tros de pa i clavar queixalada a un enciam acabat de rentar; féu també un llarg glop d’una ampolla de vi oberta que hi havia sobre el marbre, esbufegà després d’empassar-se la glopada, i després en féu un altre. Carall!, gairebé podia sentir el recorregut que feien el pa, la queixalada d’enciam i els glops de vi a través de l’estómac. Quan sortí a l’exterior notà com una bufetada de fred l’assotava sense contemplacions. Tot i el cop, només pronuncià «caram» en veu molt baixa, com si temés que el mateix fred o el vent poguessin sentir-lo renegar. Caminà fins a la mateixa porta de recepció, on un parell de taxis s’arrengleraven amb desídia. Pujà al primer. Davant la mirada inquisidora del conductor reflectida en el retrovisor, li ordenà dur-lo fins a l’estació de trens. El taxista posà l’auto en marxa, mentre ell no podia evitar preguntar-se si aquell taxista no seria una altra peça del joc, posada allà per l’empresa amb la missió d’esperar-lo. Ara bé, ¿realment pagava la pena provar de respondre’s aquella pregunta? Segurament no, més que res perquè aquella etapa ja la tenia superada, ell, i ara aspirava a coneixements més elevats que no pas posar-se a investigar la vida d’aquell taxista, ni la de ningú altre. El taxista el deixà en el pàrquing de l’estació de trens al cap de gairebé una hora. Ell abonà la quantitat que marcava el taxímetre i sense dir res més entrà dins l’estació amb les bosses a les mans. El posterior viatge fins al destí que el fax li havia indicat fou llarg, fins i tot més que el d’anada, ara feia tota una eternitat. De l’estació de trens fins a l’aeroport el trajecte fou una mica més curt, però la durada del vol ja fou d’un temps considerable: més de vuit hores.

A mig vol decidí rellegir el fax i repassar així les instruccions. El nom de la ciutat era clar, el del país encara més, i tot i que l’adreça no ho era gaire —perquè més que res li feia presagiar el pitjor— preferí esperar fins a ser-hi abans d’emetre cap judici de valor premeditat. En el fons mantenia l’esperança que d’ara en endavant tot seria diferent, que rebria ordres concretes i que la seva vida començaria a omplir-se de sentit —tot i que aquest sentit fos com el sentit de la vida de la Maria Lluïsa. Arribà a l’adreça indicada al matí següent, cap allà a les set, quan encara era fosc, tot i que la calor ja es deixava sentir. Només baixar del taxi i trobar-se amb aquell monstre arquitectònic al davant, sentí el que ja havia temut que sentiria quan trià aquella opció, per molt que havia volgut tancar els ulls davant l’evidència. Se sentia decebut, enganyat, i no tant per l’empresa com per ell mateix i la seva ingenuïtat. L’ombra d’aquell immens edifici projectant-se cap a ell li produí la sensació que aquell era el principi del final, i davant d’aquella sensació ja no sabia si el que ara realment desitjava era cercar un sentit a la seva vida i al seu patiment. Davant del monstre hi havia un jardí immens, amb una placa daurada en la mateixa porta, en la qual era fàcil llegir (o gairebé impossible no llegir-ho) «Institut Mental J.K. Rassmuss».

Caminà per sobre la gespa verda i humida fins que arribà a la mateixa entrada de l’institut. Creuà la porta i posteriorment el hall, fins a atansar-se al taulell. El silenci era gairebé apocalíptic, però no tant com la blancor que ho omplia tot, absolutament tot. Una noia jove el rebé amb un somrís ample i sincer, al qual ell correspongué de la mateixa manera. Es presentà, però abans que pogués acabar de fer-ho la noia li confirmà amb un fil de veu que efectivament hi havia una reserva amb el seu nom. Ell agraí l’eficiència de la noia, que sense deixar de somriure i mentre es treia els cabells del front amb un estudiat cop de cap, li comunicà que l’esperaven. Quina sorpresa! Una doctora rossa de bata blanca se li atansà amb un somriure més professional que el de la noia de recepció i li lliurà un sobre que, segons li aclarí, havia arribat per a ell aquell mateix matí. I no hi havia telegrama, doncs? Ell i la doctora encaixaren. En fer-ho sentí com els centenars de braçalets que la dona duia en el canell dringaren sorollosament, esquerdant la pau blanca que tancava l’edifici. La conversa que tots dos mantingueren després en la consulta de la doctora no li fou de cap utilitat, a part, és clar, de proporcionar-li l’oportunitat d’omplir uns formularis, en els quals, entre d’altres punts, ressaltava el fet que el client —és a dir, ell— reconeixia que la seva presència en aquell institut era voluntària i que, per tant, ningú, sota cap concepte o pressió de cap mena, l’havia induït i/o obligat a presentar-s´hi. Signà. En el fons havia estat ell qui havia decidit tirar endavant aquella opció, o no? Signà, callà i s’empassà el maleït Imperatiu. Deu minuts més tard acompanyà la doctora, ara en funcions de guia turístic, que li mostrà les facilitats de l’institut. La biblioteca, la piscina, el menjador, la seva cambra... El primer que va fer fou instal·lar l’ordinador, la impressora, el suport telefònic i el fax, i amagar-los en el fons de l’armari; pura rutina, d’altra banda. Després baixà al subsòl i buscà la piscina.

Xxxxxxxxshff, es llançà de cap a l’aigua. Passaren breus segons i després emergí de la profunditat blava. Féu un parell de braçades i arribà fins a l’escala d’alumini. De seguida tingué la impressió d’haver viscut aquella escena abans, però tot i així no la defugí i deixà que passés el que hagués de passar. Una hora més tard dues noies seien a la vora del llit de la seva cambra. Una se n’anà de seguida, l’altrà trigà una mica més tard i fotent un cop de porta. Es preparà un whisky, buidà el got d’un parell de glops i després es dutxà.

6/6
Anterior
Taula d'informació relacionada
Copyright ©Quim Siles, 1997
Pel mateix autor RSS
Data de publicacióOctubre 1997
Col·lecció RSSNarratives globals
Permalinkhttps://badosa.com/n013-6
Opinions dels lectors RSS
La seva opinió
Com il·lustrar aquesta obra

A més d’opinar sobre aquesta obra, també pot incorporar una fotografia (o més d’una) en aquesta pàgina seguint tres senzills passos:

  1. Busqui una fotografia relacionada amb aquest text a Flickr i allà agregui la següent etiqueta: (etiqueta de màquina)

    Per poder associar etiquetes a fotografies cal ser membre de Flickr (no es preocupi, el servei bàsic és gratuït).

    Li recomanem que esculli fotografies fetes per vostè o del Patrimoni públic. En el cas d’altres fotografies, és possible que calguin privilegis especials per poder etiquetar-les. Sisplau, si la fotografia no és seva ni pertany al Patrimoni públic, demani permís a l’autor o comprovi que la llicència autoritza aquest ús.

  2. Un cop hagi etiquetat a Flickr la fotografia de la seva elecció, comprovi que la nova etiqueta està públicament disponible (pot trigar uns minuts) prement l’enllaç següent fins que aparegui la seva fotografia: mostrar fotografies ...

  3. Un cop es mostri la seva fotografia, ja pot incorporar-la en aquesta pàgina:

Tot i que a Badosa.com no apareix la identitat de les persones que han incorporat fotografies, la il·lustració d’obres no és anònima (les etiquetes estan associades a l’usuari de Flickr que les va agregar). Badosa.com es reserva el dret d’eliminar aquelles fotografies que consideri inapropiades. Si detecta una fotografia que no il·lustra adequadament l’obra, o la llicència de la qual no permet aquest ús, comuniqui-ho.

Si (per exemple, provant el servei) ha afegit una fotografia que en realitat no està relacionada amb aquesta obra, pot eliminar-la esborrant a Flickr l’etiqueta que va agregar (pas 1). Verifiqui que aquesta eliminació ja és pública (pas 2) i desprès premi el botó del pas 3 per actualitzar aquesta pàgina.

Badosa.com mostra un màxim de 10 fotografies per obra.

Badosa.com Concepció, disseny i desenvolupament: Xavier Badosa (1995–2018)