Amb el connotatiu títol Morir-se de fàstic, l’autor de Girona Joan Josep Camacho Grau, poeta de la penombra, ens presenta tres poemes inèdits on temes com el naixement de la paraula, l’amistat al voltant d’una taula o el viatge a les profunditats de la mort queden esculpits sobre un llenguatge ferotge, càustic, lúbric i visionari.
«Em dic Tenebrai sóc Shaman...»
Claus: ombra
Morir-se de fàstic
(Aquesta opinió es refereix al conjunt de l’obra de Joan Josep Camacho Grau.) Em sembla un autor excepcional i jove. Un gran camí per endavant. Molt recomenable el seu llibre, guanyador del Martí i Dot del 2000, Vindrà la llum. El Martí Dot d’enguany, de Roc Casagran, titulat Els carrers de les fàbriques, també boníssim. Llegiu i opineu.
Manel
Morir-se de fàstic
(Aquesta opinió es refereix al conjunt de l’obra de Joan Josep Camacho Grau.) Ho appena conosciuto la poesia di Camacho Grau, pero’ posso dire che mi piace moltissimo. Secondo me, e’ una esperienza completemente affascinante ascoltare gli autori leggendo le proprie opere. Vi ringrazio tanto per aver registrato questi autori, e per averci offerto.
Daniel Leisawitz
Dístic és una col·lecció de poesia contemporània en català.
Conegui els escriptors. Llegeixi la seva ressenya personal.