El diari personal d’una nena.
Rates, tots plegats. M’ha semblat que em deien «rata» a mi i tot. Sí. Jo dec ser la seva rata mentre que el Moisès és la meva. Jo rato el Moisès i ells em raten a mi perquè els sembla que els rato a ells. I no podem viure sense ratar-nos, encara que no ho vulguem.
Un relat de David Medina.
«Que bonic! L’Íngrid m’ha dit, al final, que li agrada en Carles, però jo no m’ho crec. Em sembla que només ho diu per fer-se veure, perquè ella és molt presumida. M’ha explicat que després de classe se’n van anar a passejar junts tota la tarda pel parc de l’ajuntament i que van estar molt a punt a punt de fer-se un petó. Però no em fan enveja...»
Claus: mare, àvia, dia