http://www.badosa.com
Publicat a Badosa.com
Portada Biblioteca Worldwide Classics
13/14
AnteriorÍndexSegüent

L’Atlàntida

Conclusió

Jacint Verdaguer
Grandària de text més petitaGrandària de text normalGrandària de text més gran Afegir a la meva biblioteca epub mobi Permalink Ebook MapaVora la mar de Lusitània
Nota preliminar*


COLOM
Fineix als llavis del bon vell la història,
i, com dormint lo somni de la glòria,
l’inspirat mariner no li respon,
és que, envolt amb la boira del misteri,
amb celísties i llum d’altre hemisferi,
dintre sa pensa rodolava un món.
Darrera aqueixa Atlàntida enfonsada,
la verge de son cor ell ha obirada,
com, part d’allà d’un pont, gentil ciutat;
com darrera d’eix cel, cels més hermosos;
com, darrera eixos astres lluminosos,
lo tabernacle d’or de l’Increat.
De cara al sol, que es pon entre porprada
boirina, com fugint de sa mirada,
sembla haver-lo sorprès en son camí,
i cridar-li, fent ales de sos braços:
«Espera’m, astre; tot seguint-te els passos,
Fiat! vull dir al caos ponentí».
I en èxtasis exclama: —D’estelada
giravolta la terra coronada;
demà veurem renàixer el sol ponent;
si amb son carro de llum, que el cor enyora,
no daura altre país fins a l’aurora,
doncs, què hi va a fer, digueu, a l’Occident?
La mar que a vostres peus dorm i somnia,
no us porta d’altres platges l’harmonia?
¿l’aire no us duu perfums de paradís,
ni planyívols sospirs d’una sirena,
que busca d’altres braços la cadena,
morint d’amor son cor enyoradís?—
Llavors lo savi, amb màgiques paraules,
les veritats esbrina que, entre faules,
en rònecs pergamins ha espigolat;
a Plini i a Estrabó* fa aurífics plagis,
retrau de nostre Sèneca* els presagis,
i els somnis i records del temps passat.
Conta haver vist, de l’Oceà entre roques,
de pins desconeguts superbes soques,
i entre els esqueis de l’illa de les Flors*
haver deixat l’onada riberenca
dos cadavres de cara vermellenca,
d’algun secret del mar reveladors.
I abraçant-lo, afegeix: —¿Tu lligaries,
gegant de les darreres profecies,
de la terra els extrems com d’un mantell?
Missatger de l’Altíssim, vés; de l’ona,
qui, per traure’t a port, un pal te dóna,
per traure-hi un món bé et donarà un vaixell.
—Si, me’l darà —respon-li—, i per haver-la
dels palaus de Neptú la millor perla,
jo tornaré l’Atlàntic a pontar.
Desperta, humanitat; mira ta Eva
que d’un tàlem de flors flairosa es lleva;
Adam dels continents, vés-la a abraçar!—
I, com un astre empès per mà divina,
a Gènova l’hermosa s’encamina,
de l’Edèn de la terra a dur la clau;
mes ella, com galera desarbrada,
no gosa obrir ses ales a l’airada
que l’alçaria més amunt d’on cau.
Veent que li tanca Gènova la porta,
gira els ulls a Venècia, encara forta
per carregar a sa espatlla un continent;
mes, feta al terratrèmol de la guerra,
ou lo projecte d’eixamplar la terra
com paraules de llengua que no entén.
Ai! de sos Duxs no és ja la mar esposa,
puix d’altra mà més pura i més hermosa
espera rebre el nupcial anell.
—A Ibèria torno! —el Genovès exclama,
i entra en Lisboa quan n’eixia Gama
a Líbia a dar lo tomb, com a un vaixell.
A Joan segon oferta en fa il·lusória,
que prova, ingrat, de pendre-li la glòria;
i, veent-se en terra el mariner perdut,
dels seus somnis pel cel busca una estrella,
i et veu a tu, Isabel la de Castella,
la reina de les reines que hi ha hagut.
Tu sospesares, sola tu, sa pensa;
tu midares d’un colp sa ullada immensa,
i al teu prengué la flama de son front
quan a tes plantes deia: —Gran senyora:
dau-me, si us plau, navilis, i a bona hora
los tornaré tot remolcant un món.—
SOMNI D’ISABEL
Ella es posa la mà als polsos,
com un àngel mig rient;
gira a Ferran sos ulls dolços,
i així diu-li gentilment:
—A l’apuntar l’alba clara
d’un colom he somiat;
ai! mon cor somia encara
que era eix somni veritat.
Somiava que m’obria
la mora Alhambra son cor,
niu de perles i harmonia
penjat al cel de l’amor.
Part defora, a voladúries
sospiraven les hurís,
dins l’harem oint cantúries
d’àngels purs del paradís.
Inspirant-me en eixos marbres
jo et brodava un ric mantell,
quan he vist entre verds arbres
rossejar un bonic aucell.
Saltant, saltant per la molsa,
me donava el bon matí;
sa veu era dolça, dolça
com la mel de romaní.
Encisada amb son missatge,
vegí’m pendre el ric anell,
ton anell de prometatge,
d’art moresc florit joiell.
«Aucellet d’aletes blanques».
li diguí, «per mon amor,
tot saltant per eixes branques,
ai!, no perdes mon tresor.»
I se’n vola per los aires,
i el meu cor se’n vola amb ell:
ai, anellet de cent caires!,
mai t’havia vist tan bell!
Terra enfora, terra enfora,
l’he seguit fins a la mar;
quan del mar fui a la vora
m’asseguí trista a plorar,
puix de veure ja el perdia,
i, ai!, llavors com relluí!
sembla que al nàixer es ponia
l’estel viu del dematí.
Quan en ones ponentines
deixà caure l’anell d’or,
d’on, com sílfides i ondines,
veig sortir-ne illes en flor.
Semblava als raigs del migdia,
d’esmaragdes i robins;
petit cel de poesia
fet per mà de serafins.
Ell, cantant himnes de festa,
una garlanda ha teixit;
me’n corona humil la testa,
quan lo goig m’ha deixondit.
Aqueix colom és qui ens parla,
missatger que ens ve de Déu;
car espòs, hem de trobar-la
l’Índia hermosa del cor meu.
Vet aquí, Colom, mes joies;
compra, compra alades naus;
jo m’ornaré amb bonicoies
violetes i capblaus.
Diu: i d’anells i arracades
se despulla, amb mans nevades,
com de ses perles un cel;
riu i plora ell d’alegria,
i, amb son cor en harmonia,
perles, ai!, de més valia
llisquen dels ulls d’Isabel.
Ensems aguaita el sol dintre l’Alhambra,
i amb son raig amorós omple la cambra,
crostada d’or, topazis i safís;
i, descloent-se en refracció il·lusòria,
enrotlla als tres l’aurèola de glòria,
que és l’ombra dels elets del paradís.
Troba Colom navilis, i en llur tosca
ala afrontant, magnànim, la mar fosca,
la humanitat li dóna el nom de boig;
al Geni que la duia, en sa volada,
de promissió a la terra somniada,
com Moisès per les aigües del Mar Roig.
Lo savi ancià, que des d’un cim l’obira,
sent estremir lo cor com una lira:
veu a l’Àngel d’Espanya, hermós i bell,
que ahir amb ses ales d’or cobrí a Granada,
eixamplar-les avui com l’estelada
i fer-ne l’ampla terra son mantell.
Veu morgonar amb l’espanyol imperi
l’arbre sant de la Creu a altre hemisferi,
i el món a la seva ombra reflorir:
encarnar-s’hi del cel la saviesa;
i diu a qui s’enlaira a sa escomesa:
—Vola, Colom... ara ja puc morir!

13/14
AnteriorÍndexSegüent
Taula d'informació relacionada
Copyright ©Jacint Verdaguer, 1878
Pel mateix autor RSSNo hi ha més obres a Badosa.com
Data de publicacióAbril 2002
Col·lecció RSSWorldwide Classics
Permalinkhttp://badosa.com/p093-13
Com il·lustrar aquesta obra

A més d’opinar sobre aquesta obra, també pot incorporar una fotografia (o més d’una) en aquesta pàgina seguint tres senzills passos:

  1. Busqui una fotografia relacionada amb aquest text a Flickr i allà agregui la següent etiqueta: (etiqueta de màquina)

    Per poder associar etiquetes a fotografies cal ser membre de Flickr (no es preocupi, el servei bàsic és gratuït).

    Li recomanem que esculli fotografies fetes per vostè o del Patrimoni públic. En el cas d’altres fotografies, és possible que calguin privilegis especials per poder etiquetar-les. Sisplau, si la fotografia no és seva ni pertany al Patrimoni públic, demani permís a l’autor o comprovi que la llicència autoritza aquest ús.

  2. Un cop hagi etiquetat a Flickr la fotografia de la seva elecció, comprovi que la nova etiqueta està públicament disponible (pot trigar uns minuts) prement l’enllaç següent fins que aparegui la seva fotografia: mostrar fotografies ...

  3. Un cop es mostri la seva fotografia, ja pot incorporar-la en aquesta pàgina:

Tot i que a Badosa.com no apareix la identitat de les persones que han incorporat fotografies, la il·lustració d’obres no és anònima (les etiquetes estan associades a l’usuari de Flickr que les va agregar). Badosa.com es reserva el dret d’eliminar aquelles fotografies que consideri inapropiades. Si detecta una fotografia que no il·lustra adequadament l’obra, o la llicència de la qual no permet aquest ús, comuniqui-ho.

Si (per exemple, provant el servei) ha afegit una fotografia que en realitat no està relacionada amb aquesta obra, pot eliminar-la esborrant a Flickr l’etiqueta que va agregar (pas 1). Verifiqui que aquesta eliminació ja és pública (pas 2) i després premi el botó del pas 3 per actualitzar aquesta pàgina.

Badosa.com mostra un màxim de 10 fotografies per obra.

Badosa.com Concepció, disseny i desenvolupament: Xavier Badosa (1995–2015)