https://www.badosa.com
Publicat a Badosa.com
Portada Biblioteca Poesia Dístic

Morir-se de fàstic

Joan Josep Camacho Grau
Grandària de text més petitaGrandària de text normalGrandària de text més gran Afegir a la meva biblioteca epub mobi Permalink
INFANTAMENT LÈXIC
Del turment de néixer
al turment de morir,
només dos llagrimers, només
un fil d’argent que es talla.
Màrius Sampere, Thanatos suite (1994-1995)
Em dic Tenebra
i sóc Shaman.
Em varen concebre
joves diables luxuriosos
que es profanaven llefiscosament
les seves membranes erèctils
mentre es recitaven mútuament
profundes lletanies de plaer.
Ph’nglui mglw’naft Cthulhu
R’lyeh wgah’nagl fhtagn.
Em gestaren els esperits lúbrics
dels meus avantpassats
a l’interior d’un llòbrec úter de sofre:
varen teixir-me pulmons de pergamí,
m’incrustaren urpes de ferro
perquè escrivís
fosques taques de fum
damunt filtres d’horitzons blancs
i varen clavar-me
cristalls cecs a la mirada.
M’anomeno Res
i No sóc.
La nit del meu naixement,
les hordes demoníaques
de Koan i els Primigenis
varen extreure’m
del ventre de la meva mare
en una orgia de sang
i m’obligaren a menjar
placenta tendra
i vi de gall negre.
Ph’nglui mglw’naft Cthulhu
R’lyeh wgah’nagl fhtagn.
Libidinós ritual per invocar
els meus càntics mefistofèlics:
mastega cor de peiot ranci
i amb cendra de morts
i sexes cal dibuixar
un bolet de Yog-Sothoth
dins una estrella jueva
dins un cercle perfecte
al mig del teu lucífug front
de somnis apocalíptics.
Així sorgiré dels teus ulls
per arrancar-te
la teva ànima
de papir ancestral:
la Paraula.
Em dic Penombra
i sóc Poeta.
L’AVERN
No és pas de tu
que tinc por, oh mort,
sinó del temps de morir.
Màrius Sampere, La cançó de la metamorfosi (1995)
Enfonsa la mà dintre la meva ombra.
Entorn del Saber coagulem els braços.
Estripa la ment d’espiral carnosa.
La cova dels miratges ens espera.
L’aigua reflecteix penombra.
Paga amb el cos la barca de la mort.
Caront ens somriu, decrèpit xacrós.
Travessa el marge d’Estígia amb mi.
Vine, t’ensenyaré on visc.
La Ciutat Fossar et dóna la benvinguda,
on llargandaixos i reis el Poder iguala
i els fon en un tot comú.
Els veïns fabriquen verí d’aparença tènue.
Ells ens vigilen.
Enfonsa l’espatlla dins la meva ombra.
Les campanes sempre toquen a morts.
La torre s’aixeca com un far esquelètic.
Incorporis recorren l’escala
que els durà a l’altar de la litúrgia.
Ànimes conflueixen en Pecat.
Els carrers somnàmbuls
omplerts d’esperits despoblats.
Ells divaguen i s’entrecreuen les boques.
En ramificacions de llorers palpitants,
els nervis s’entrellacen erms, vagues.
Ells ens eviten.
Enfonsa la mirada dintre la meva ombra.
¿Què dius? ¿M’interrogues? ¡Alerta!
Seguim sense dormir ningú.
Cavalquem la Serp en insomnis.
Estem vivint el haixix suprem del malson.
Mirem com les candeles s’esgoten,
com la cera s’escola absurda,
com regalima incessant des d’un sol negre.
¿Ells són l’infern?
¡Enfonsa’t tota dintre meu!
Sabràs què veig quan ets translúcid i psicotròpic:
aridesa, conflicte, neciesa...
Amb el risc de viure entrelligat
a la substància, matèria equívoca.
¿T’estàs tornant com ells?
¿Dius que em perdones?
¡L’opacitat et cega!
Desdobla’m que em portaràs on morir.
Enfonsa’t (              ) nostra.
LA CIRCUMFERÈNCIA DE TENEBRA
ESPESÍSSIMA QUE ENS TANCA
S’han reunit uns quants amics en una cambra
d’aire condicionat, lluny d’aquí; beuen
whisky a dosis espirals; el fum
dels cigarrets, blau encoixina
els vidres, un per un; sota la música
passa Presley vestit de cloroform.
Màrius Sampere, L’home i el límit (1968)
Hem sentit la necessitat
de trobar-nos per dinar.
Cadires, estovalles, gots, coberts,
licors, cervesa, vi, cafè.
¿On és el menjar?
Aquí ve, prefabricat, sucós, industrial.
Les patates fregides
fumegen pudors olioses.
Esbudellem el pollastre a l’ast.
Diem:
és necessari que ens reunim per menjar.
La sobretaula posterior
es barreja indiscriminadament
amb la xerrada anterior.
Cridem:
és necessari que ens parlem per reunir
l’experiència, el desordre i l’amistat.
Però allò indispensable
en una reunió semblant és una taula:
sens dubte, ha de ser rodona.
Les taules rodones
ni ens separen ni ens ajunten,
ens fan igualment imperfectes.
La distància entre nosaltres
i el centre de la taula
no es mesura en radis
freds, rectes, equidistants,
sinó en incalculables voltes.
És una serp que es mossega
la cua violentament,
el perímetre corb
de fusta o plàstic.
Discutim:
Kerouac, Godard,
Buckley, Biedma.
Encara hem de decidir
de què serveix aquesta vida:
aquest cercle restarà inconnex
¿sempre?
Som esferes amb una òrbita
fotudament marcada:
¿dictada pel destí?
¿signada pel demiürg?
¿o regida per l’atzar?
Pensem que pensem
i ens oblidem de viure.
Somiem que somiem
i ens despertem sense saber res.
¿Som Cuang Tzu
o una negra papallona?
Divaguem:
la Memòria és una maquinària
termodinàmica recicladora de passat,
disposa d’esvelts engranatges
escuracervells de butxaca
i genera música insonoritzada
per a camaleons
i espècies no registrades.
Manufacturem:
records idealitzats.
Bebem:
els ulls brillants d’ira rodona
escupen espurnes incendiàries
de tabac i conyac.
Vòmit furiós alcohòlic etern
etílic retorn messiànic pulmó.
Païm rodem giravoltem
circumval·lem glatim centrifuguem
digerim.
Ens hem vist obligats
a retrobar-nos per sopar:
aspirines, cocaïna o bicarbonat.
Taula d'informació relacionada
Copyright ©Joan Josep Camacho Grau, 2000
Pel mateix autor RSS
Data de publicacióAbril 2001
Col·lecció RSSDístic
Permalinkhttps://badosa.com/p079
Opinions dels lectors RSS
La seva opinió
Com il·lustrar aquesta obra

A més d’opinar sobre aquesta obra, també pot incorporar una fotografia (o més d’una) en aquesta pàgina seguint tres senzills passos:

  1. Busqui una fotografia relacionada amb aquest text a Flickr i allà agregui la següent etiqueta: (etiqueta de màquina)

    Per poder associar etiquetes a fotografies cal ser membre de Flickr (no es preocupi, el servei bàsic és gratuït).

    Li recomanem que esculli fotografies fetes per vostè o del Patrimoni públic. En el cas d’altres fotografies, és possible que calguin privilegis especials per poder etiquetar-les. Sisplau, si la fotografia no és seva ni pertany al Patrimoni públic, demani permís a l’autor o comprovi que la llicència autoritza aquest ús.

  2. Un cop hagi etiquetat a Flickr la fotografia de la seva elecció, comprovi que la nova etiqueta està públicament disponible (pot trigar uns minuts) prement l’enllaç següent fins que aparegui la seva fotografia: mostrar fotografies ...

  3. Un cop es mostri la seva fotografia, ja pot incorporar-la en aquesta pàgina:

Tot i que a Badosa.com no apareix la identitat de les persones que han incorporat fotografies, la il·lustració d’obres no és anònima (les etiquetes estan associades a l’usuari de Flickr que les va agregar). Badosa.com es reserva el dret d’eliminar aquelles fotografies que consideri inapropiades. Si detecta una fotografia que no il·lustra adequadament l’obra, o la llicència de la qual no permet aquest ús, comuniqui-ho.

Si (per exemple, provant el servei) ha afegit una fotografia que en realitat no està relacionada amb aquesta obra, pot eliminar-la esborrant a Flickr l’etiqueta que va agregar (pas 1). Verifiqui que aquesta eliminació ja és pública (pas 2) i desprès premi el botó del pas 3 per actualitzar aquesta pàgina.

Badosa.com mostra un màxim de 10 fotografies per obra.

Badosa.com Concepció, disseny i desenvolupament: Xavier Badosa (1995–2018)