http://www.badosa.com
Publicat a Badosa.com
Portada Biblioteca Poesia Dístic

Mossegar-se un ull

Joan Josep Camacho Grau
Grandària de text més petitaGrandària de text normalGrandària de text més gran Afegir a la meva biblioteca epub mobi Permalink MapaReduta Jazz Club, carrer Narodni, Praga
Part I: Jazz Gurú
Se nos está muriendo el jazz, la música despreciada y amada. Humana. Mágica. El oscuro milagro de este siglo. La gran creación del negro de Norteamérica.
J.M. Fonollosa, Ciudad del hombre: New York
Hipsters y beatnicks comparten las siguientes características: marihuana, jazz, no mucho dinero, y un sentido común de que la sociedad es la cárcel del sistema nervioso.
Norman Mailer, El negro blanco
BLACK BIRD
De la mateixa manera que el ionqui
                                                      mor
                                                             per inacció
quan els òrgans se li queden rígids i
                                                    els intestins
                                                                     obstruïts,
el tel del neguit m’ha recobert
                                            l’estómac,
                                                            paralitzant-me,
palpitant-me,
                   com si una banda de free-jazz
                                                                interpretés
la cançó de l’angoixa
                               dins el meu cos
                                                      en descomposició,
com si Charlie Parker s’hagués xutat
                                                      heroïna
                                                                  a la boca i
el seu saxo ple d’orificis,
                                    punxades metàl·liques,
                                                                      sués
drogues
            de sonoritat clarivident i,
                                                 a ritme de be bop,
em digués:
                —Tots duem desesperació a l’interior.
                                                                        Improvisa.
LA CANÇÓ D’AMOR CRUENT D’ELLA FITZGERALD
vestit de plom dur, nocturn i noctàmbul
guants de seda negra, crua ceguesa negra
una cicatriu porpra creua el seu rostre
la veu nacrada de droga melosa
la cara es contreu gelosa, alcohòlica
llargues cames de traïció sensual
la boca cruel nafrada de fúria
gastava mirada de mort prematura
el revòlver va escupir metralla
brollava sang a dojo com un gos
EN LA MORT DE MILES DAVIS
Mentre sopàvem em deies:
les ombres s’allarguen
cruelment darrere nostre
com si la nit dels ganivets llargs
retornés de la mateixa manera
que les ones i les monedes falses.
Llavors enfilàrem el carrer Narodni:
em recordaves que els punyals
sortien dels ulls talment
com en els còmics que llegíem
i que l’amargor s’havia convertit
en un holocaust de xancres duríssims
com les pedres i les làpides
del cementiri del gueto jueu.
Arribàrem al club Reduta:
m’insinuaves a través
del dens brogit del jazz
que tot cau pel seu propi pes
a la boca d’un forat negre
absorbidor de cucs temporals
que ens engoliria promíscuament
per escopir-nos al fons d’un taxi.
A l’hotel ens carregàrem
el baf d’alcohol
a l’os de l’esquena:
miràvem la retina oracle
i em col·locares una corona
platejada d’unicorn
sota la llengua
perquè l’horror
del petit traspàs diari
fos com una lleu nota
d’un psalm inacabat
del trompetista suprem.
Part II: Cacofonies
El destí és una taula
on posar-hi el pa i el vi.
Enric Casasses, trobador punk
Sense els premis, les úniques notícies literàries que hi haurien serien les necrològiques.
Joaquim Molas
L’ENGANYAMARITS
Digueu-me una certesa:
d’aquí cent anys serem morts.
Digueu-me què és ser poeta:
poeta no és ser com tu,
els poetes ens autoenganyem,
de bellesa o de mal de segle,
tu et desenganyes de la vida
i et dediques a batre ous
fora de la faixa de cuir.
Digueu-me un engany:
ens encanta viure perillosament
i menjar truites sadomasoquistes
a l’hora del bondage.
NINGÚ
Sols i dolç, poligrafiem
polisíndetons de poliéster,
ecos polisil·làbics políglotes
i pots cabalístics polihomèrics.
Polim clus: clots, rims i rots,
propis de policastrats
d’excrements polipoètics
exportats de la Polinèsia.
Liposuccionem la femta
de les mosques polièdriques
que porta a la fecundació
polispèrmica per polimatia.
Polifem jocs de mans
per parir polipoemes
polisèmics perfectots
que no menen enlloc.
EL RAPSODE
Poeta fals, ple de fel al capell,
d’insondables gràfics al fi fardell,
que surts a la palestra tou, mesquí,
per suplantar el càrrec de botxí
de cerimònies fecals, immundes,
on imites les veus de ments fecundes
amb permís del melic discursiu
acrític afònic inexpressiu.
Bard xop d’induració cerebral,
pròpia de fals profeta espectral
que arregla el món amb l’expiació
pública de mots de vexació
i vertiginosa mortalitat,
que ha oblidat la radicalitat
de l’esquizofrènia i l’antull
somàtic de mossegar-se un ull.
Taula d'informació relacionada
Copyright ©Joan Josep Camacho Grau, 2000
Pel mateix autor RSS
Data de publicacióJuliol 2000
Col·lecció RSSDístic
Permalinkhttp://badosa.com/p057
Opinions dels lectors RSS
La seva opinió
Com il·lustrar aquesta obra

A més d’opinar sobre aquesta obra, també pot incorporar una fotografia (o més d’una) en aquesta pàgina seguint tres senzills passos:

  1. Busqui una fotografia relacionada amb aquest text a Flickr i allà agregui la següent etiqueta: (etiqueta de màquina)

    Per poder associar etiquetes a fotografies cal ser membre de Flickr (no es preocupi, el servei bàsic és gratuït).

    Li recomanem que esculli fotografies fetes per vostè o del Patrimoni públic. En el cas d’altres fotografies, és possible que calguin privilegis especials per poder etiquetar-les. Sisplau, si la fotografia no és seva ni pertany al Patrimoni públic, demani permís a l’autor o comprovi que la llicència autoritza aquest ús.

  2. Un cop hagi etiquetat a Flickr la fotografia de la seva elecció, comprovi que la nova etiqueta està públicament disponible (pot trigar uns minuts) prement l’enllaç següent fins que aparegui la seva fotografia: mostrar fotografies ...

  3. Un cop es mostri la seva fotografia, ja pot incorporar-la en aquesta pàgina:

Tot i que a Badosa.com no apareix la identitat de les persones que han incorporat fotografies, la il·lustració d’obres no és anònima (les etiquetes estan associades a l’usuari de Flickr que les va agregar). Badosa.com es reserva el dret d’eliminar aquelles fotografies que consideri inapropiades. Si detecta una fotografia que no il·lustra adequadament l’obra, o la llicència de la qual no permet aquest ús, comuniqui-ho.

Si (per exemple, provant el servei) ha afegit una fotografia que en realitat no està relacionada amb aquesta obra, pot eliminar-la esborrant a Flickr l’etiqueta que va agregar (pas 1). Verifiqui que aquesta eliminació ja és pública (pas 2) i després premi el botó del pas 3 per actualitzar aquesta pàgina.

Badosa.com mostra un màxim de 10 fotografies per obra.

Badosa.com Concepció, disseny i desenvolupament: Xavier Badosa (1995–2015)