Dona, ja ho sé que els nens han fet una malifeta, però són uns xavalets, són joves, sembla mentida que no te’n recordis de quan érem joves... calma’t, que ja m’han tornat la navalla... ja ho sé que són els teus fills i que els vols educar segons la nostra tradició, però també són els meus fills i crec que... per Alà, recony de dona, no els fotis aquests cops que quedaran esguerrats. Vine cap aquí i deixa... a mi no em fotis l’escombra pel cap que m’emprenyo! On vas? Això, truca una altra vegada a la teva germana i posa’t a plorar i somica que no tinc feina i que no en tenim ni cinc i que els meus amics són uns perdularis i que no tenim cap futur i que vam deixar Marsella per venir a raure a un forat encara més llardós tot i que té antena parabòlica i que educo malament els nostres fills i que què?... això, i que a més tinc una fulana que és blanca... què t’empatolles dona del dimoni?... que no blasfemo, que és un dir... mira, no sé d’on has tret que m’han vist amb una dependenta de les Galeries Lafayette del Montparnasse, tens molta imaginació de tant mirar la tele... mira, dona, haig de marxar... sí, sempre me’n vaig quan hi ha problemes, però ja saps que dec diners al màfies del meu cunyat, o sigui, el cabronàs del teu germà que ho va arreglar tot tan bé per venir a viure aquí i ens està xuclant la sang... em trenco l’esquena als molls de Marsella i ara haig de fer de camell per al pòtol del teu germà. No, com sempre és la meva culpa, sóc jo que estiro més el braç que la màniga... sí, em gasto els diners en regals per a la meva puteta... com pots dir que parlo en somnis d’una tal Camille? Tu sí que somies, mala dona, que ho he fet tot per tu... sí, estic fart de vendre samarretes i souvenirs tot el dia... i a la nit venc les drogues que em passava el teu germà fins que em va arreplegar la pasma... em van deixar anar perquè el volien enxampar a ell... els vaig dir tot el que volien saber... a mi què m’importa si fa gairebé un mes que no el veus... deixa’m estar que he quedat amb els amics a veure si fem alguna cosa de profit d’una punyetera vegada... això, plora i resa, que són les úniques coses que saps fer prou bé... me’n vaig!

La meva família està fins els collons d’haver de treballar dur i no tenir una punyetera merda... però a mi no em passarà el mateix, no... miro al meu voltant i la història es repeteix... el meu color de xacolata desfeta no els agrada per molt francès que pugui ser... les meves possibilitats són limitades i més si véns de Saint-Denis, però a mi no em passarà el mateix, no... n’estic molt fart de vendre estatuetes de la Torre Eiffel i souvenirs robats d’altres manguis davant del Louvre... bé, bé, bé, molt bé està aquest kif, tira massa bé... m’omple els pulmons com si el pit m’hagués d’esclatar... aquesta d’aquí davant em mira malament, reconeix l’olor del bon costo... —Què passa?! Tinc monos a la cara?! Això, canvia’t de vagó, meuca blanca... a veure si arribem d’una maleïda vegada... tinc curiositat per saber què ha preparat en Brahmi... estic cansat d’haver de donar cops de volada curta que no solucionen res de res... l’última vegada que vaig robar una farmàcia no tenien ni un franc i me’n vaig endur una capsa de condons que vaig haver de vendre al Montmartre... quin fàstic de lladregot estic fet, però en Brahmi sí que sap el que es fa... m’intriga que em truqués per quedar avui a la nit al McDo que hi ha davant de la Torre Montparnasse... una pipada més... uuuuhm... ara estic a punt per donar el gran pal que té tan capficat en Brahmi des de fa setmanes... m’ha dit que també ens acompanyaria el seu nebot Salim... és bon nano, una mica eixelebrat, però, vaja... a la bossa d’esport hi duc les eines i la retallada tal com m’ha dit en Brahmi... no puc fallar, a mi no em passarà el mateix que als meus pares, no, jo he nascut per triomfar i aquesta nit ha de ser la gran estrena... Montparnasse-Bienvenue aquesta és la meva parada... estic a punt.

En Salim pensava que tots els turistes, per molt imbècils que puguin semblar, haurien de saber que la ciutat de París ha deixat de ser una postal romàntica i bohèmia. Certament, al setembre el turisme començava a baixar i era qüestió d’aprofitar-se’n. Ell era un autèntic lladregot de tercera, però amb uns dits rapidíssims de fonedissa mantega, la qual cosa va quedar ben pal·lesa quan li va pispar la cartera a un incaut estranger que es feia fotografiar davant del Moulin Rouge. Evidentment, no va notar cap estrebada ni intrusió a la butxaca del darrere. En Salim va continuar el seu passeig desvagat mentre agafava els francs de dins la cartera i la llençava sense cap escrúpol al passeig del Boulevard de Clichy. Es va col·locar els auriculars del seu disc compacte portàtil i va prémer play perquè retrunyissin els 113: Réservoir drogue, Tu fumes, tu sniffes, tu gobes t’es posséde. C’est pas l’bon procéde à toi de décider. Caminava seguint el ritme de la música, amb la mateixa gràcia i xuleria amb la que duia l’enorme samarreta del París Saint-Germain. Aquell vespre havia de ser propici per deixar de malviure en un dels tuguris damunt un dels centenars dels sex-shops del Montmartre. Era un imperatiu oblidar els ronyosos calés dels turistes desprevinguts. Resultava necessari evitar caure una altra vegada a les brases merdoses del carrer del seu gueto d’infància. Aquests pensaments també els corroborava la pesantor de la pistola que duia amagada en una de les butxaques dels seus enormes pantalons. Es va posar una bala a la boca i la va assaborir. Potser no sabia que el futur et pot esclatar a la cara. Va entrar al metro i va saltar-se’n el pagament: Place de Clichy — Saint Lazare — Miromesnil — Champs Elysées-Clémenceau — Invalides — Duroc — Montparnasse-Bienvenue.

BRAHMI. Ja era hora que arribessis!

RAKIM. És que... on és en Salim?

BRAHMI. Ha anat a comprar tres menús per papejar.

RAKIM. Molt bé, el kif em fa entrar gana.

BRAHMI. Deixa’m fumar.

RAKIM. Té...

BRAHMI. És bo...

RAKIM. Molt bo...

BRAHMI. Sí, molt bo...

RAKIM. Tinc curiositat per saber què has preparat.

BRAHMI. Has portat les eines?

RAKIM. Sí, passa’m el mai...

SALIM. Hola, Rakim!

RAKIM. Hola!

SALIM. Aquí sempre hi ha una cua del dimoni per demanar...

RAKIM. Què has portat?

SALIM. Hamburgueses, patates fregides i cerveses...

RAKIM. El kif em fa venir gana.

BRAHMI. Més val que ens mengem aquestes porqueries ràpid perquè tindrem feina.

RAKIM. Ens expliques què has preparat?

BRAHMI. Primer mengem, després us ho explico...

RAKIM. I per què no ens expliques com et va amb la tia aquella blanca?

SALIM. Sí, això, com es deia la...

BRAHMI. Es diu Camille i està molt bona...

RAKIM. La xupa bé?

BRAHMI. A tu què t’importa si...

SALIM. Sí, això, la xupa bé?

BRAHMI. Cagüentot, és clar que la xupa bé!

RAKIM. O sigui que és una guarra?

SALIM. És una guarreta blanca...

BRAHMI. És pura dinamita al llit i fora del llit...

RAKIM. Con em vas dir que la vas conèixer?

BRAHMI. La vaig conèixer a les Galeries Lafayette d’aquí al costat. Treballa a la secció de perfumeria. Jo estava a fora venent souvenirs, ella se’m va acostar, vàrem estar parlant i al cap d’unes hores érem al darrere del seu cotxe fotent un clau...

RAKIM. Aquestes blanquetes sempre busquen el mateix...

SALIM. Sí, això, un bon cigalot de xacolata desfeta amb llet...

RAKIM. Quan se’n cansi de tu...

BRAHMI. És igual perquè serà gràcies a ella que podrem fotre un bon pal...

RAKIM. Ah, sí?

SALIM. Ah, sí?

BRAHMI. Sí, m’ha donat les claus de l’entrada de servei de les Galeries. He estat estudiant els guardes de seguretat, n’hi ha tres però avui estaran mirant el partit de futbol entre França i Anglaterra...

RAKIM. Hòstia, això que’l Deschamps marxi de la selecció és una putada...

SALIM. Què dius? Que’l donin pel sac! El capità ha de ser en Desailly, col·lega.

BRAHMI. Però què collons brameu! Entereu-vos del pla que...

RAKIM. En Lama és un porteràs i també plega avui...

SALIM. Què dius? Per molt negret que sigui és un merda...

BRAHMI. Calleu d’una vegada, collons! Escolteu: entrem per la porta de servei, pugem fins la planta dels despatxos, forcem la porta del cap de personal i buidem la caixa forta que hi ha dins del moble bar...

RAKIM. Com ho saps tot això?

BRAHMI. Durant un temps la Camille va ser íntima del cap de personal i s’ho feien al despatx... Sap el que es diu...

SALIM. Ja t’ho deia, és una guarreta blanca.

RAKIM. I si és mentida tot això?

BRAHMI. No ho crec, n’està molt de mi la Camille i té ganes de deixar la feina... Fotrem el camp plegats... Hem quedat per veure’ns a les dotze, després del cop, al cementiri de Montparnasse... allà ens repartirem els calés... i si tot ha estat mentida li tallaré el coll... Vinga, acabem de menjar aquesta merderada...

(Mengen en silenci. En Salim escolta música.)

RAKIM. Què escoltes?

SALIM. El disc nou de Cypress Hill.

RAKIM. Són uns venuts...

SALIM. No són uns venuts, fan el que volen...

RAKIM. Prefereixo els De La Soul... Té, millor fuma...

SALIM. És bo.

RAKIM. Molt bo.

SALIM. Sí, molt bo.

Cap a les onze vàrem sortir del McDo. Era nit tancada i per sobre de nosaltres s’alçava amb aspecte lúgubre la impressionant torre Maine-Montparnasse. És una construcció d’uns dos-cents metres d’oficines que té a la seva base les vergonyants Galeries Lafayette. Aquests són els nous monuments dedicats a la lliure circulació del diner i del luxe. Vàrem vorejar l’edifici i un gat negre se’ns va creuar mirant-nos de fit a fit mentre en Salim carregava la pistola i en Rakim posava dos cartutxos a la retallada. Entràrem en un fosc carreró amb una forta pudor de pixats que conduïa directament a la porta de servei. Hi vaig introduir la clau, la qual va encaixar perfectament. Vàrem entrar sense fer soroll i vàrem recórrer les estances internes a corre-cuita. Un cop deixàrem enrere els vestidors i les dutxes del personal ens introduírem a la primera planta. Vàrem travessar les seccions de roba interior, perfumeria, pelleteria i joies sense aturar-nos a agafar res. Els guardes estaven a la seva cabina cridant i xerrant mentre miraven el partit de futbol al televisor. Esquivar-los i trobar la porta que conduïa a les oficines va ser bufar i fer ampolles. Pujàrem per les escales fins la planta superior de les Galeries. La porta del cap de personal estava oberta. Massa facilitats. Entràrem a l’ampli despatx i em vaig dirigir cap al moble bar. Efectivament, hi havia una caixa forta. Vaig deixar la bossa amb les eines al terra. Vaig trigar uns deu minuts a trepanar la caixa de metall. Quan la vaig enfocar amb la llanterna els milers de francs allí dipositats em van fer somriure. En aquell moment la butaca de darrere la taula es va girar i vam intuir en la penombra una figura que ens apuntava amb una arma. Quan li vaig sentir la veu ho vaig veure tot molt clar: era el meu cunyat, el molt fill de... Els seus tentacles mai s’acabaven: havia llogat una puteta perquè em proposés un pla fàcil i infalible i així es revenjaria de mi per haver-lo traït quan la pasma em va detenir. La tensió va ser mortal. En Salim féu un moviment per aixecar la pistola però el traïdor li va disparar un tret directe a la boca. En Rakim va reaccionar i deixà anar una canonada al cabró, però aquest va tenir temps de perforar-li el pit amb una ràfega de bales. Varen caure tots morts o això em va semblar a mi. Em vaig acostar a la caixa forta i mentre omplia ràpidament la bossa amb els diners, el meu cunyat em va disparar de ple a l’esquena. Em vaig girar i amb un moviment de canell vaig treure’m la navalla del mitjó i li vaig tallar el coll. Sagnant com un porc, vaig sortir de l’edifici, amb la bossa plena de diners ben agafada. Els guardes i la poli varen arribar tard, com sempre. Un cop al carrer em vaig dirigir cap al cementiri per amagar-me i ajustar les coses amb la Camille. Mentrestant el gat negre mirava maliciosament com m’allunyava tot llepant-se les potes. M’hagués agradat ser temerós de Déu i també supersticiós...

Oh, nena meva! Vine, traiem-nos els traus amagats sota la roba. Corre, vine, refreguem-nos calents com animals febrosos. Sempre et trobo a punt per donar-te la pell a unglades. Així, nena, mou-te com saps, sense la pressa pròpia de les dones casades. Així, nena, llepa’m la carn macada, que es posa incandescent només de pensar-te. Xucla’m la dreta cigala que només trempa per a tu. Així, menja-te-la tota que jo em bec els teus grumolls d’almívar, i et mossego la fava de deessa còsmica. Gira’t que t’ompliré el forat de fembra folla que es bada palpitant mentre m’agafo a les teves metes de mugrons explosius. Primer suau, i després el segon forat prohibit fins al fons. Em ve, nena! Vine, obre la boca! Aaaaaaah! D’això se’n diu una petita mort a temps. Oh, nena meva, per què marxes del meu costat ensangonat i t’amagues rere aquesta intensa llum?

Aquesta matinada ha estat trobat el cadàver de Brahmi Ahmed al cementiri de Montparnasse, el qual està relacionat amb l’intent de robatori i tiroteig que es va dur a terme a les oficines de les Galeries Lafayette. Tot i que l’informe dels gendarmes és confús, ahir a la nit cap a les 24:00 hores, es varen trobar tres cadàvers d’ascendència magrebina al despatx del cap de personal de les Galeries Lafayette. Fonts d’aquest establiment han revelat que els 100.000 francs que estaven guardats a la caixa forta no han aparegut. Segons la policia, la víctima trobada al cementiri Montparnasse tampoc duia aquests diners.